Dissabte, 7 de febrer de 2009 05:00 h
Podem posar límits a la fertilitat?
Nadya Suleman, dona soltera de 33 anys, va donar a llum el passat dilluns a ni més ni menys que vuit nadons. La noia, resident a Califòrnia, descansarà a l’hospital uns dies més, i els nadons un mínim d’un mes. Una representant del centre mèdic Kaiser de Bellflower va manifestar que els nadons (sis nenes i dos nens) es troben bé i que set dels vuit ja respiren per sí mateixos. Es tracta de la primera vegada que vuit nadons nascuts a la vegada sobreviuen durant més temps.
0
CarregantPerò, el desig reproductiu de la Nadya vé de lluny: abans d’aquest naixement ja tenia sis fills, d’entre 2 i 7 anys. La seva soferta mare, que s’encarrega de cuidar-los, va declarar que la seva filla havia tingut problemes per a concebre i es va sotmetre a tractaments de fertilitat. Com que encara quedaven embrions congelats d’aquests tractaments, la dona es va negar a destruïr-los i va voler que els hi posessin.
Quan van adonar-se que tots els embrions transferits havien implantat, els metges varen proposar-li d’avortar d’alguns d’ells, però, la dona també s'hi va negar.
Tota aquesta obsessiva actitud es va aclarir el passat dijous, en saber-se que la dona de 33 anys havia patit una depressió durant anys fins que va començar a dur a terme el seu somni d’infància d’ésser mare d’una gran família.
Aquest esdeveniment ha causat una gran polèmica en el món de la medicina reproductiva als Estats Units, que es pregunta com una mare soltera que ja tenia sis fills va poder sotmetre’s a un tractament. El portaveu de la Societat Americana de Medicina Reproductiva (ASRM), Sean Tripton, va afirmar que “aquest fet no s’havia de considerar com un èxit mèdic en cap cas”. Altres especialistes, com la endocrinòloga Suleena Kansal van apuntar en el mateix sentit, afirmant que “Es tracta d’un fracàs total, que reflecteix molt malament el nostre treball. Implantar tants embrions en una dona tant jove i que ja té sis fills és totalment irresponsable”.
La realitat és que a Estats Units, el nombre màxim d’embrions a transferir no està limitat per Llei, si bé segons les direcitius de la ASRM, en aquest cas no s’haurien d’haver transferit més de dos embrions. Altres veus es pregunten, però, si s’hauria d’haver limitat el dret de la mare i no permetre-li accedir al tractament: ”Una dona que ja té sis fills no hauria de rebre un tractament per a tenir-ne més, no em sembla de sentit comú” afirma Tipton.
No obstant, ell mateix accepta la dificultat d’establir límits: “Això implicaría que algú decidís qui té dret a tenir fills, quan i per què. No estic segur de que estiguem preparats per a donar aquest pas.” Alguns metges defensen l’autonomia del pacient per a decidir. “No crec que sigui el nostre treball dir quants nadons poden tenir. Jo no sóc el policia reproductiu dels Estat Units”, va declarar James Grifo, professor de ginecologia de la Universitat de Nova York.
I és que la qüestió enfronta el dret d’un mateix a reproduïr-se amb la bona praxi mèdica. Sens dubte, no crec que ningú pugui decidir per nosaltres quan ens podem reproduïr i quan no, ni el nombre de fills que hem de tenir.
Tot i així, com sempre, la nostra llibertat s’ha de veure limitada en el moment en què pot afectar a la dels altres. I és que un nadó que neixi fruït d’un embaràs amb altres set germans té moltes probabiltats de tenir complicacions mèdiques, ja siguin durant l’embaràs, el part o neonatals. Per tant, sembla lògic limitar el nombre màxim d’embrions que es poden transferir a la vegada. Idealment, aquest límit hauria d’estar fixat pel propi metge, dins la seva responsabilitat mèdica. Esperem que notícies com aquesta facin prendre cosnciència al legislador que és necessària una regulació en aquest aspecte als Estats Units, pel bé del sector mèdic en general i la medicina de la reproducció en particular.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
Actualitat