Dijous, 10 de març de 2011 05:00 h
Morir de plaer
Com la melodia obsessiva en Do major del Bolero de Ravel, amb un tempo repetitiu i un crescendo in extremis, l’orgasme arriba entre llençols, petons i carícies, a tres temps com el ritme típic d’un bolero.
Suscitant una mescla d’estupor i fascinació el bolero arrenca pianíssimo en el meu hipotàlem provocant-me canvis mentals i físics en el cos. El nivell d’endorfines i testosterona augmenta a ritme de l’ostinato i amb l’exposició del ritornello cerco, una i altra vegada, la satisfacció del meu apetit (desig natural de menjar) sexual, o de la meva fam (apetit intens) o golafreria (vici de menjar sense norma). La peça avança gràcies a la incorporació gradual dels diferents instruments que la fan possible i amb la intervenció de la corda i la fusta el buit posseeix el meu abdomen. El que comença amb una freqüència cardíaca suau i amb el bombeig de sang a ritme del tambor d’orquestra, amb l’entrada de la caixa el matís rítmic canvia i augmenta en consonància amb la meva pressió arterial. El meu cos comença a lubricar, els pits se m’inflen subtilment i els mugrons prenen rigidesa. La sang se’m retroba a la pelvis i l’úter es contrau: primer temps, el desig i l’excitació.
7
CarregantEl segon temps, la meseta: gairebé imperceptible en variacions, com el segon temps musical, perquè tot passa dins del meu cos. Els músculs es comencen a tensar, la vagina m’augmenta de mida, els llavis menors s’enfosqueixen i s’entreobren com si esperessin i l’úter es desplaça cap amunt en simbiosi amb els efectes orquestrals de la melodia. Si fos home l’erecció seria més que evident (si és que sóc dels que tinc un tempo acció-reacció harmoniós i no m’empalmo a la primera de canvi, és clar…).
En el clímax (tercer temps) mentre la meva respiració és més ràpida i m’agita, l’acompanyament esdevé més fort fins a ser interpretat, a la fi, per l’orquestra sencera. Just abans que conclogui, hi ha un canvi de tonalitat a Mi major i sis compassos abans de la conclusió, el bombo, els platerets i el gong fan la seva primera aparició mentre que l’orquestra sencera bat el ritme que havia estat marcat per la caixa des del primer compàs. Amb això, el clítoris se’m erecta (senyors, no només pateix intumescència amb modificació de dimensions el vostre epicentre del món) i els muscles se’m contrauen repetides vegades, de forma espasmòdica, com una mena de descàrrega elèctrica que s’estén profundament per tot el cos, del clítoris al cor, com si quelcom hagués de rebentar a dins meu. Amb la coda fragosa del final d’aquesta orgàsmica obra musical, la sensació de plaer m’envaeix i l’obra acaba tornant al Do major, mentre jo em moro. Moro de plaer.
I abans tots els sistemes i òrgans del cos no tornen al seu estat inicial (resolució o post-orgasme) i sempre i quan no es continuï l’estimulació per aconseguir un bis d’aquesta expansió energètica, existeixen unes dècimes de segon d’èxtasis que has perdut pel camí, que t’han esvaït del pla terrenal i t’han portat a viatjar en barca travessant qui sap quin riu.
Neruda deia que la mort està en els catres. Si bé és cert que cada dia morim una mica més, és al llit on, a vegades, si els astres estan en conjunció (i tu amb ells) t’orgasmes amb certes experiències o experimentes certs orgasmes talment siderals. No sé si la sensació és de manual del que algú va definir com la petite mort*, o si de tant en tant trobo la meva xarxa eròtica* tocant al mateix temps o aquesta em troba a mi. Tampoc vull entrar en l’obsessiu i pervers joc de catalogar i deconstruir els orgasmes femenins. Només sé que, a vegades, tinc l’exquisida consciencia de quan es frega la mort.
PS. Demano disculpes formals als col·lectius de músics i sexòlegs doncs certes parts de la columna poden no ésser del tot rigoroses en bé d’afavorir la prosa de la columna.
*Petite mort: terme interpretat generalment per a descriure la pèrdua de l’estat de consciencia o esvaïment post-orgàsmic que pateixen certes persones en algunes experiències sexuals.
*Xarxa eròtica: constituïda pel clítoris, els llavis vulvars i el perineu, la vagina exterior, la regió anal i el punt G.
Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net
Imprimir
Enviar
VIC
Actualitat