Nacions Dilluns, 14 de març de 2011 11:00 h

Mohamed VI promet el reconeixement constitucional del 'fet amazic'

---

El monarca marroquí s'ha vist forçat a anunciar una àmplia reforma de la carta magna davant del risc de contagi de les revoltes als països magribins · La reforma també comprèn la 'regionalització' del país, la qual podria derivar en un estatus autonòmic per al Sàhara Occidental

L'efecte dominó de les protestes als països del nord de l'Àfrica, iniciada el gener passat a Tunísia, continua imparable. Aquesta setmana ha estat el torn del Marroc, on el monarca Mohamed VI ha anunciat que està disposat a emprendre una reforma constitucional que abastarà aspectes fonamentals del sistema polític marroquí, des de la democratització del país fins al reconeixement del component amazic, passant per una 'regionalització' territorial.

Si bé el país magribí no ha viscut protestes amb la contundència dels manifestants tunisians o egipcis, hi ha certament una demanda clara de canvi, capitalitzada per l'anomenat moviment del 20 de febrer, la data de la primera gran manifestació al Marroc després dels fets d'Egipte. És aquest moviment que ha permès visualitzar de forma clara el motor amazic que rau darrere la reivindicació d'un Marroc democràtic.

En aquest context s'emmarca la promesa de concessions per part del rei, una promesa que, en cas de confirmar-se, seria genuïnament històrica. El discurs de Mohamed VI, inconcret per força, ha parlat textualment de la "consagració constitucional del pluralisme de la identitat marroquina, unida i rica per la varietat dels seus afluents, al centre de la qual hi figura 'l'amaziguitat', patrimoni comú de tots els marroquins".

Entre un 40 i un 60% de la població del Marroc és amaziga, l'ètnia autòctona del nord de l'Àfrica. Malgrat això, la Constitució actual no reconeix l'existència d'aquesta població ni de la seva llengua, el tamazight. L'única llengua oficial és l'àrab, i la carta magna es limita a dir que l'Estat marroquí constitueix "una part del Gran Magreb àrab".

Resta per veure quin curs prendrà la reforma constitucional pel que fa a la qüestió amaziga. El diari digital Amazigh News suggereix diversos escenaris: d'una banda, tot es podria limitar al preàmbul de la Constitució, amb inclusió de la identitat amaziga i la declaració del tamazight com a llengua nacional, mentre l'àrab es mantindria com a llengua oficial. Tal es la situació actual a Algèria.

Però bé podria ser que la reforma fos més profunda i prengués la direcció del ple reconeixement del fet amazic, de manera que s'alteressin els articles necessaris en referència a la identitat i les llengües del Marroc.

Sigui quina sigui la direcció presa, és gairebé segur que aquest és un pas més cap al restabliment de la cultura i la llengua amaziga al Marroc, confirmant una tendència que es va iniciar fa deu anys, amb la creació de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), i que ha anat seguida d'avenços significatius, tals com la tímida inclusió de la llengua amaziga en l'ensenyament o la inauguració d'un canal de televisió íntegrament en aquesta llengua.

Democratització i 'regionalització'
Altres aspectes mencionats pel Rei al seu discurs són "el reforçament de la figura del Primer Ministre", millorar la independència de la justícia i emprendre "un procés de regionalització, començant pel Sàhara Occidental", ocupat militarment pel Marroc des de l'any 1974.

*Nationalia és un diari digital d'àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s'actualitza diàriament en català i anglès.