Dissabte, 4 d'abril de 2009 06:00 h
Com viuen l'homosexualitat els japonesos?
L’homosexualitat ha estat present al Japó des de fa segles. Sempre s’ha dit que el fet que Orient no estigués lligat a la cultura cristiana ha fet que visquessin la sexualitat d’una manera molt més lliure, que el sexe no estigués directament relacionat amb preceptes morals, que el poguessin viure sense prejudicis ni remordiments i l’homosexualitat no era una excepció; de fet, era vista com una forma d’amor. Així doncs, al llarg de les grans obres literàries japoneses com Genji monogatari o dels gravats d’art japonès d’ukiyo-e, hi ha diversos casos que descriuen la realitat de l’època, les relacions homosexuals entre homes, entre el senyor i el seu vassall o entre monjos budistes sense que aquest fet escandalitzes ningú, simplement descrivien una faceta normal de la vida quotidiana.
2
CarregantAvui en dia, però, la situació ha canviat i el Japó viu una espècie de dualitat pel que fa al tema de l’homosexualitat, ja que mentre que en els manga japonesos el tema és tractat sense cap mena de pudor i, fins i tot, hi ha diversos gèneres, com el yaoi, que narra històries sobre gais i està dedicat a les noies, o el yuri, de temàtica lèsbica, que tracten obertament l’homosexualitat, a la vida real el tema encara segueix sent tabú i està lluny del nivell d’acceptació que avui en dia tenim al nostre país.
Al Japó, és difícil trobar una parella homosexual agafada de la mà i passejant pel carrer tranquil·lament, és més, la majoria ni tan sols ho ha reconegut obertament, sinó que mantenen una relació heterosexual que els serveix de pantalla davant de la societat, el que se’n diu portar a terme ‘una doble vida’. Això és així segurament a causa de la importància de la imatge de cara a la societat i la pressió social per intentar no ser diferents.
És cert que aquest fet no dista molt d’altres països com per exemple el nostre, on fins fa uns anys poques persones s’atrevien a reconèixer la seva condició sexual en veu alta. Però el que xoca més del Japó és la seva doble moral, el fet que es neguin a reconèixer l’homosexualitat, mentre que al centre neuràlgic de Tokio hi hagi un barri sencer anomenat ni-chome, o simplement nicho, on tota la comunitat gai es reuneix obertament allà per anar de festa.
Aquesta barriada, que es podria considerar com un suburbi dins del barri de Shinjuku, on hi ha un gran nombre de botigues d’electrònica, bars, karaokes i locals per sortir de festa, va començar a atraure la comunitat gai durant l’època de l’ocupació americana. El nichome, ple de bars i discoteques d’ambient, hotels de cites i botigues dedicades a la temàtica gai, s’omple cada nit no només d’estrangers homosexuals, sinó de japonesos cohibits que durant el dia a dia viuen la seva sexualitat en l’anonimat que decideixen anar al nichome i oblidar-se per unes hores del deure cap a la societat i, simplement, mostrar-se tal com són.
Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa
Imprimir
Enviar
meliana
Actualitat