Dissabte, 4 d'abril de 2009 05:00 h
El transexual embarassat català
En Rubén Noè de 25 anys i la seva dona esperen bessonada per al proper mes de setembre. Podria semblar que aquest fet no és especial, si no fos perquè és ell qui està embarassat de nou setmanes.
2
CarregantFa uns mesos, us explicava el cas de Thomas Beatie, un transexual canadenc que havia manifestat que es trobava gestant. Finalment, va donar a llum el passat mes de juny i recentment ha anunciat un segon embaràs. Després de la polseguera mediàtica que va aixecar aquell cas, ja en tenim un de molt semblant a casa nostra.
En Rubèn Noè, originari de Màlaga, però afincat a Berga, que va néixer dona i amb el nom de Estefanía Jiménez Coronado, va decidir amb 18 anys sotmetre’s a un procés de canvi de sexe. Abans de finalitzar-lo mitjantçant un canvi de sexe amb cirurgia, però després d’haver-se tret els pits i hormonat durant quasi vuit anys, va pendre la decissió de quedar-se embarassat, donat que mantenia el seu sistema reproductor femení.
A més a més, el seu DNI encara figura a nom d’Estefania, de manera que legalment tampoc es podia posar cap impediment al seu tractament.
El que no ha transcendit però, és el motiu pel qual l'altra dona de la parella, Esperanza, de 43 anys i amb 2 fills d’una relació anterior no es podia quedar embarassada aquest cop.
Amb tot plegat, en Rubén assegura que té la seva identitat sexual clara i que un cop hagi donat a llum, seguirà el seu procés de canvi de sexe.
Rubèn afirma que no pretén lucrar-se amb tota aquesta històra, per preservar la vida privada dels seus fills, però admet que vendrà en exclusiva les fotografies del seu embaràs “abans que d’altres se n’aprofitin i les venguin”.
Com era d’esperar, el cas ha desfermat la polèmica, inclús entre el col·lectiu transexual, que s’hi ha oposat. Consideren que la decissió d’en Rubèn és una contradicció i qüestionen la seva convicció a l’hora d’iniciar el procés de canvi de sexe.
Ningú posa en dubte el dret d’una persona a reproduïr-se, ni tampoc el dret a tenir el sexe que es correspon amb els nostres sentiments. El que sí sembla clar és que els fills nascuts d’aquest embaràs tindràn un entorn familiar especial, que pot predisposar-los a transtorns psicològics i amb un elevadíssim risc d’exclussió social.
Per altre banda, és de suposar que tant els tractaments hormonals que estava seguint en Rubèn i que hauràn de reiniciar-se de zero després del part s’han dut a terme a compte de la Seguretat Social. El part també ho serà. I la operació definitiva de canvi de sexe si és que finalment es produeix tal i com ha afirmat que és la seva intenció.
Tot plegat ens ha de portar a una reflexió sobre els criteris que s’estàn seguint a l’hora d’avaluar psicològicament els motius que porten a una persona a canviar de sexe, donat que aparentment haurien de ser motius de suficient importància com perquè no fossin reversibles.
Sens dubte, el cas torna a ser motiu de reflexió pels professionals que ens dediquem a la reproducció assitida. Problablement tot i que un projecte reproductiu sigui tècnicament viable, i inclús legal des d’un punt de vista estricte com és aquest cas, l’ètica professional ens hauria de portar a qüestionar-nos la seva realització.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
Manresa
Actualitat