Dissabte, 11 d'abril de 2009 06:00 h
Mèxic en crisi?
Les implicacions de la guerra contra el narcotràfic i la situació econòmica del país
Les notícies sobre Mèxic que més freqüentment apareixen als mitjans de comunicació en els últims temps estan relacionades amb la violència de la guerra dels narcos. Aquesta lluita va començar el 2006, com una iniciativa del president Felipe Calderón per millorar la inseguretat del país. Amb l’intent d’eliminar les màfies de narcotraficants que controlaven parts senceres del país, va trencar l’equilibri existent, desencadenant una violència sense precedents quan els càrtels van començar a lluitar entre ells pel domini del tràfic de drogues. A les notícies, es parla de les més de 7.000 morts des de principis de 2008 que aquesta guerra ha ocasionat; es descriuen els assassinats cruents, amb caps tallats; es mencionen noms d’alts càrrecs que han sigut assassinats pel seu paper en la lluita contra el narcotràfic.
0
CarregantPocs es detenen a analitzar les arrels i les implicacions d’aquesta violència. No és un anàlisi senzill: hi ha diversos factors històrics i econòmics que s’han de considerar. Entre ells, les relacions amb els Estats Units i la situació econòmica de Mèxic hi juguen un paper molt important.
Per començar, la demanda de drogues del país més ric del món va fer aparèixer, i va enriquir, els càrtels de narcos que van arribar a controlar zones – pobles, ciutats, regions senceres – del país. Avui, els esforços per lluitar contra els càrtels es veuen minvats per la gran influència que aquests exerceixen sobre els ciutadans, dins la policia, els partits polítics, i fins i tot a l’exèrcit. Així mateix, els narcos s’han beneficiat de les llibertats dels Estats Units per comprar-hi armes i transportar-les cap a Mèxic. La recent expansió de l’onada de segrestos cap al sud dels Estats Units ha obligat a la nova administració d’Obama a re-definir la seva política vers Mèxic: en la seva recent visita al país, la Secretària d’Estat Hillary Clinton i el president Obama han admès la influència dels Estats Units en el narcotràfic, i s’han compromès a implantar mesures per ajudar amb la lluita contra els càrtels, com ara la instauració d’inspeccions frontereres que vigilin el camí cap al sud: les inspeccions frontereres van ser dissenyades per controlar el pas cap al nord, i per tant el control del tràfic cap al sud és molt més limitat, i permet als càrtels transportar diners i armes a Mèxic.
Podem dir que una de les arrels de l’existència i el poder dels càrtels és la greu desigualtat econòmica de Mèxic. Segons un informe del 2008, la OCDE situa a Mèxic com el país amb més desigualtat dels 30 membres de l’organització, amb un coeficient de Gini (l’índex que mesura la diferència entre els més pobres i els més rics d’un país, on 0 equival a igualtat total i 1 equival al grau màxim de desigualtat) de 0,46. Efectivament, tot i que l’home més ric del món és el mexicà Carlos Slim, la majoria dels mexicans tenen problemes per arribar a fi de mes. Una prova d’això és la forta presència de l’economia informal, que segons estimacions genera entre el 20 i el 30 per cent del PIB nacional, uns 80 mil milions de dòlars. Aquesta economia informal contempla no només l’agricultura i el comerç de subsistència de molts camperols i indígenes de Mèxic, sino també negocis com vendre pel•lícules pirates, vendre tamales a la porta de casa i recopilacions de música al metro, així com els ingressos provinents de segrestos i el narcotràfic.
En moltes regions de Mèxic, qui no pot viure de la terra, qui no té accés a l’educació, té opcions molt limitades. Durant anys la migració ha estat la millor opció per molts mexicans, tot i que arran de la crisi econòmica cada cop és més difícil trobar feina als Estats Units i poder enviar diners a casa. En aquesta situació, la promesa de poder i enriquiment fàcil que ofereixen els càrtels es fa temptadora. Fins i tot pels camperols, reservar una part de la seva terra pel cultiu de cànnabis és una opció que els permet complementar els pocs guanys que reben pels seus productes.
La crisi econòmica actual ha afectat greument a l’economia mexicana, molt dependent dels Estats Units. El valor del peso mexicà ha baixat ràpidament (d’uns 15 pesos per euro l’any passat a 17 pesos per euro), i les mesures del govern per a pal•liar els efectes de la crisi tenen com a conseqüència l’empobriment del sector obrer, a més de l’abaratiment dels acomiadaments i la precarització del mercat laboral. Es preveuen més d’un milió de parats a finals d’any.
En aquest context, caldria potser concentrar-se en les bases del malestar social i la desigualtat, en comptes d’alimentar la violència portant l’exèrcit al carrer.
Diana A. Hernández García. Nascuda a Mèxic l'any 1985, viu a Catalunya com estudiant des de l'octubre de 1999. Llicenciada en Filologia Anglesa a la UAB, actualment cursa Estudis d'Àsia Oriental a la mateixa universitat.
Imprimir
Enviar
Actualitat