Vull un altre chapapote!
Aquesta passada Setmana Santa vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Galícia. Les terres de fars, les platges, la humitat, de verda vegetació i del bon menjar, peix sobretot.L'anomenada “Costa da Morte” és espectacular. Una volta per Camelle, Arou, el far de Villan i Camariñas és molt especial i amb racons on hi ha cementiris i records de naufragis violents. Realment és un paisatge agrest i traïdor i no és d'estranyar que passés el desastre del Prestige.
Des de la distància segurament tots nosaltres ens pensem que a Galícia no en volen sentir a parlar de marees negres. Que és un fet tan traumàtic i que la gent està tan enfadada que és complicat treure’n el tema. Com si es tractés d’una gran guerra, pensem, segurament serà un tema tabú. Doncs no pas!
A Muxía, el punt on va haver-hi més brutícia (el famós “chapapote”) malgrat van passant els anys la conversa surt de seguida. La senyora del restaurant sense preocupar-se de la nostra evident sorpresa i fins i tot amb una aclucada d'ull de camaraderia ens va dir "Allò del Prestige va estar molt bé! Convidaria al capità que embarranqués un altre Prestige ara mateix!".
Em van semblar bastant lamentables els seus motius: "Va venir gent de tot el món, van menjar, dormir... Vàrem fer negoci i, a més, cobràvem sense sortir a la mar!".
Aquella dona reconeixia doncs dues coses: les enormes ajudes del PP que hi va haver per als pescadors (de fet per això van tornar a guanyar a les eleccions poc després del desastre) i que va permetre a molts d'ells no treballar durant mesos, vivint més bé que mai i, d’altra banda, afirmava que havia fet l’agost gràcies als centenars de voluntaris que van anar a netejar les platges i que després havien de dinar o fer cafès.
Que després critiquin als catalans per ‘la pela’. De totes maneres, el testimoni d’aquesta dona, amb mentalitats així, és una clara manera d’entendre com pot ser que guanyi el PP a Galícia.
Frederic Sabartés






