Salut i reproducció Dissabte, 16 de juny de 2007 05:00 h

Hemospèrmia

L'hemospèrmia es defineix com la presència de sang en el semen, ja sigui de forma macroscòpica (s'observa el semen de color vermellós o negrós) o microscòpica (s'observa la presència d'hematoses o cèl·lules sanguínies únicament sota el microscopi).

Ateses les característiques del semen, una simple gota de sang barrejada amb el semen pot donar un aspecte més dramàtic del que és en realitat. Un color vermellós ha de fer pensar en sang recent i un color marronós o fosc indica sang antiga.

La presència de sang en el semen no comporta cap problema per a la parella, sempre que no s'acompanyi d'alguna malaltia de transmissió sexual, fet que esdevé de forma molt infreqüent. Tampoc no comporta una pèrdua significativa de sang, per la qual cosa ha d'afrontar-se el problema amb una absoluta calma fins a consultar el metge.

En termes generals, la sang que es barreja amb el semen procedeix del testicle o de qualsevol de les estructures anatòmiques que constitueixen la via seminal (camí que segueixen els espermatozoides des dels testicles fins a la uretra), que s'inicia en l'epidídim i es continua en el conducte deferent, fins que finalitza en els conductes ejaculadors. La sang també pot procedir de les glàndules (vesícules seminals i pròstata), que desemboquen en la via seminal i aporten part del líquid que acompanya els espermatozoides. El sagnat d'aquestes estructures pot produir-se per una lesió, per una labilitat dels gots sanguinis, per un tumor, per una inflamació (prostatitis, ependimitis, vesiculitis) o per elements obstructius (pedres) produïts generalment en la pròstata. L'hemospèrmia també pot presentar-se en casos de cirrosi del fetge, hipertensió arterial, trastorns de la sang com l'hemofília i infeccions parasitàries.

El més freqüent és que l'hemospèrmia no s'acompanyi de cap símptoma. Pot presentar-se un únic episodi o repetir-se de forma contínua o intermitent, en períodes variables de temps.

El diagnòstic de l'hemospèrmia s'inicia amb una bona història clínica que permeti conèixer els antecedents de determinades malalties que poden ocasionar-la, així com la presència de determinats símptomes, com els urinaris (micció freqüent, sang en l'orina, molèsties en orinar) o dolor a l'ejacular o als testicles, l'engonal, la pelvis o la zona perineal (entre els testicles i l'anus). L'exploració física pot evidenciar inflamacions dels genitals o alteracions de la pròstata en realitzar un tacte rectal.

D'acord amb les troballes de la història clínica i l'exploració física, poden indicar-se estudis com l'anàlisi d'orina i semen (presència de cèl·lules i microorganismes), l'ecografia de genitals i aparell urinari i l'anàlisi de sang, fonamentalment per a determinar el PSA (indicador de determinades malalties de la pròstata com el càncer). En determinats casos poden trobar-se indicats altres estudis com la ressonància magnètica, la deferentovesiculografia (injecció de contrast en la via seminal) i la uretrocistoscòpia (visualització directa de l'uretra i la bufeta urinària).

En la majoria d'hemospèrmies no es troben símptomes, antecedents significatius ni alteracions dels estudis practicats, de manera que han de ser catalogades d'origen desconegut. No obstant això, la majoria són processos benignes que acaben desapareixent de forma espontània. Si es troben causes específiques, com una infecció o una inflamació, han de tractar-se amb antibiòtics i antiinflamatoris o amb fàrmacs o mètodes més adequats. Com a resum final, cal apuntar que l'hemospèrmia és generalment un procés benigne d'origen desconegut que ha de ser estudiat de forma adequada per a detectar i tractar possibles malalties desencadenants.


  Dr. J.M. Pomerol
  Institut d’Andrologia i Medicina Sexual
  Barcelona





Miriam Noguera
InvitroTV