La segona independència del Brasil ! directe!cat

El món en directe doble fletxa

Dissabte, 9 de maig de 2009 06:00 h

La segona independència del Brasil

Comparteix

URL curta

No hi ha cap vot

Carregant

A finals de novembre, escrivíem en aquest mateix espai que el Brasil no havia pogut escapar de la crisi, malgrat tenir un sistema financer sòlid i unes bases econòmiques molt estables. Només uns mesos després, però, les dades ens mostren que el país ja està sortint del forat negre i molt abans del que s’esperava. Segons Alicia Bárcena, directora de la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), va assegurar fa pocs dies que l’economia brasilera “mostra signes de recuperació”. I les dades ho corroboren: la borsa, que havia fet caure la majoria de valors a la meitat, no deixa de pujar; les exportacions van créixer un 14,8% a l’abril respecte el mes anterior; i la balança comercial ha registrat un superàvit de 3.700 milions de dòlars a l’abril, segons dades del Ministeri d’Indústria. A més, la reducció del PIB brasiler durant el 2009 podria ser d’un 0,5%, molt per sota de les expectatives de fa només uns tres mesos, segons dades de la Cepal.

I a totes aquestes bones notícies cal afegir l’eufòria i les expectatives que estan generant les bosses de petroli trobades a la zona del Tupi, a la badia de Santos (Estat de Rio), les anomenades reserves del pre-sal. El passat dia 1 de maig es va iniciar la producció de cru en aquestes noves zones i s’ha desfermat l’eufòria. El president Luiz Inácio Lula da Silva va arribar a afirmar que aquest petroli pot suposar “la segona independència del Brasil”. La primera va ser el 7 de setembre de 1822, quan el país llatinoamericà es va poder desfer de les cadenes que el lligaven amb Portugal. Doncs bé, en unes declaracions extremadament simbòliques Lula va proclamar que el petroli els podia donar la segona i no li falta raó. Ja que actualment els lligams més forts s’estableixen econòmicament i cap país emergent pot actuar amb llibertat si no disposa d’algun element tan important com aquest. El president va afegir que es tracta de l’inici d’una nova era i que ha de suposar una forta injecció d’autoestima per al poble brasiler: “Que a partir d’avui es pugui explicar una nova i millor història per aquest país. Els brasilers han d’estar orgullosos. Al llarg dels anys, sempre hem jugat per baix, pensant que el que era de fora era millor”.

Les previsions són excel·lents i poden fer del Brasil un dels principals productors del món, tot i que el president ja ha mostrat la fermesa de voler formar part de la OPEP. Petrobras, la multinacional petrolera del Brasil, va afirmar que preveu produir 100.000 barrils de petroli a la zona del Tupi en el projecte que s’iniciarà el 2010. A més, està prevista una extracció de gairebé 1,8 milions de barrils diaris fins el 2020. De fet, l’únic element que preocupa al president és la lentitud burocràtica i per això ha demanat a diversos ministeris que li presentin quan abans millor un nou marc regulador d’aquest sector.

Sembla, doncs, que definitivament el destí ha estat just amb el Brasil. Ha volgut premiar l’esforç per canviar el seu futur, l’esforç per començar a fer les coses correctament. La recuperació del país ja es va iniciar amb els mandats d’Henrique Cardoso, però no ha estat fins a l’arribada de Lula que se li ha donat l’impuls definitiu. Ara bé, queda molt per fer i les bosses de petroli trobades poden ser el cop definitiu a la història d’aquest país, però cal gestionar bé els recursos. Al Brasil, sovint s’explica que Déu quan va repartir el món sempre hi anava posant de tot al Brasil, recursos minerals, bona vegetació, rius, petroli, etc. Fins que al final va arribar un moment que els altres països es van enfadar i li van preguntar perquè el Brasil rebia molt més que els altres. I Déu els va contestar: “Espereu, espereu. Ja veureu quin tipus de gent hi posaré”. I la realitat ha estat duríssima, ja que les potencialitats del país sempre han estat envejables, però mai han fet del Brasil una potència a nivell mundial. Ara, amb el petroli, la història pot canviar, però caldrà vigilar quina gent el gestionarà.

imatge