Arriben els nadons lliures de càncer
En diverses ocasions he aprofitat aquest espai per a explicar la tècnica i les diferents aplicacions del diagnòstic genètic preimplantacional. Aquesta tècnica complementària a la fecundació in vitro va néixer amb l’objectiu d’evitar a les persones sotmeses a tractament la transferència d’embrions amb anomalies cromosòmiques o bé de malaties hereditàries.Ara bé, els límits de l’aplicació d’aquesta tècnica són el centre de la polèmica els darrers dies. La Llei espanyola preveu l’aplicació del diagnòstic genètic preimplantacional en casos en què existeixi una elevada probabilitat de transmissió de malalties genètiques a la descendència. ( La Llei diu exactament que la malalatia a evitar ha de ser grave, precoz y sin tratamiento) Els límits de la seva aplicació queden a criteri de la Comissió Nacional de Reproducció Assistida, òrgan consultiu del Ministeri de Sanitat.
Així, la darrera setmana, la Comissió va aprovar l’aplicació de la tècnica en dos casos en què existia un elevat risc d’expressió de gens tumorals en la descendència.
Un d’ells està relacionat amb els gens BCRA 1 i 2. De les persones amb una deteminada variant del gen, entre un 80 i un 60% patirà càncer de mama i un 20% càncer d’ovari. En el cas de BCRA1, està relacionat amb un 5% dels 16.000 càncers de mama que es diagnostiquen a l’any a Espanya. L’altre cas està relacionat amb el càncer de tiroides.
El diagnòstic genètic preimplantacional s’ha emprat bàsicament per a malalties en les que la existència d’una variant d’un gen en un embró té com a conseqüència directa l’afectació d’una malaltia per part del nadó que neixi. Aquesta relació es inequívoca, directa i s’expressa des del moment del naixement o de manera molt precoç.
Una altre aplicació posterior, no exempta de polèmica, va ésser la selecció d’embrions histocompatibles. En aquests casos, el germà nascut com a fruït de la selecció podia actuar com a donant compatible del seu germà malalt, que requeria una donació de teixits per a salvar la seva vida.
Però aquests casos són totalment nous: es seleccionen aquells embrions que tenen una predisposició a expressar una enfermetat. Per aquest motiu, tot i que han d’ésser autoritzats expressament i estudiats de forma individual per la Comissió Nacional, han despertat una important polèmica.
És aquesta selecció en base a la probabilitat i no en la certesa de patir una determinada malaltia, la que ens ha de dur a la reflexió. És motiu suficient una probabilitat de un 60% de patir un determinat càncer per a no transferir un embrió? I si aquesta probabilitat és de un 80%? Sens dubte, la societat ha de prendre part en un debat serè i suficientment informat sobre aquest assumpte.

Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida

Miriam Noguera
InvitroTV






