Dissabte, 16 de maig de 2009 06:00 h
Angels and Demons
Com en tots els llocs d’una tragèdia, a l’Abruzzo aviat han arribat dos tipus de persones: voluntaris i els anomenats “xacals”.
Els primers n’han estat tants, són sempre aquella part silenciosa d’Itàlia que quan s’ha d’ajudar a qui es troba en una dificultat, comencen una cursa de solidaritat, n’hi ha que amb ajudes econòmiques, d’altres oferint llocs per dormir a qui ja no té casa, uns altres anant directament al lloc del terratrèmol per posar-se a disposició per qualsevol cosa que sigui necessària. No és la primera volta que passa, ha succeït el mateix en ocasió dels nombrosos terratrèmols del passat més recent (en els últims cent anys, 9 amb magnituts majors de 6 sobre l’escala de Richter) i en altres tragèdies similars com la inundació de Florència de 1966 (llavors, als voluntais els anomenaren els “Àngels del Fang”). A més, s’ha teoritzat bastantes vegades que els italians siguem un poble que dóna el millor de sí mateix només en aquestes ocasions límit, quan no hi ha una altra alternativa. No sé si és veritat, però en el volt d’un parell de dies han arribat a la regió de l’Abruzzo milers de persones, individualment o a través d’associacions de tot tipus (laiques, catòliques, homossexuals, boy-scout… és impressionant el tipus d’associacions diferents que s’han fet presents i de les quals no en coneixiem ni la seva existència) i en menys d’un mes s’han recollit milions d’euros en donacions.
0
CarregantDesprés hi trobem els “xacals” o “voltors” com es diría aquí, aquells que s’aprofiten de la desesperació dels altres pel seu compte personal. El problema amb ells és que són molt més difícils d’identificar, perque un se’ls imagina sempre de la mateixa manera, és a dir, com a lladres de tot allò que troben entre la runa. També n’hi han d’aquests, naturalmente, dos dies després del terratrèmol n’han apresat a dos amb un botí per valor de 80000 euros. Però n’hi han d’altres tipus com per exemple el director de Radio Maria, el Sr. Livio Fanzaga, segons el qual el terratrèmol és la manera en la qual el Senyor ha volgut fer participar als seus fills de la seva passió durant la Setmana Santa (vídeo). També altres periodistes que van a la caça de l’objectiu a qualsevol preu, com l’enviada del programa “Matrix” que va anar a despertar les famílies que estaven dormint dintre els cotxes per demanar-los de forma obsessiva «com és que dormiu al cotxe?» (vídeo).
Sense mencionar el TG1, el principal telenotícies italià, que el passat 7 d’abril, per un minut i mig, ha explicat com, gràcies al terratrèmol, havien batut el rècord d’audiència (vídeo). Però si bé com a la realitat no hi ha mai blanc o negre, hi ha algún personatge que tampoc se sap bé en quina categoria inserir-lo. N’hi ha un en particular, baixet, d’uns setanta anys, amb els cabells tenyits, un gran somriure, que desde el primer terratrèmol ha visitat les víctimes nombroses vegades, es fa veure a les televisions amb un casc de socorrista i fa promeses de reconstruir les cases en temps rècords. A la mateixa vegada se sap per un sondeig, perque aquest senyor misteriós fa política, que gràcies a aquestes interevencions com a voluntari s’ha vist augmentada la seva popularitat al país amb un 50% i aprofita l’emergència per dir què és el que els programes televisius han de transmetre o no.
En fecte, desde alguns mitjans de comuncació s’han posat de relleu els dubtes que es refereixen a la lentitud i l’organització dels primers auxilis, i llançades alarmes sobre la futura reconstrucció. Aquesta última qüestió és la que suscita major preocupació, vist que el què ha succeït en els terratrèmols precedents. En primer lloc perque l’Abruzzo és molt propera a la Campànica, la zona d’acció de la Camorra, i més veus, entre les quals la de l’escriptor Roberto Saviano, ja han advertit que les associacions criminals es troben preparades per entrear al mercat de les reconstruccions. Com adverteix Luciano di Sopra, arquitecte que firmà l’informe sobre els danys del terratrèmol i el pla de reconstrucció després del sisme a Friuli l’any 1976, i que s’ha ocupat també de terratrèmols a l’estranger, «Quan més concreta és l’àrea d’intervenció, més alta és la probabilitat d’una reconstrucció ràpida, eficaç, correcta. Com més s’ampliïn “políticament” els marges de l’àrea en qüestió, més s’arrisca a la dispersió dels fons, l’ús clientelar dels dinrs, la infiltració de qui està interessat només a especular en la desgràcia de la població. Amb gravíssims days a qui ha estat perjudicat. Delinear correctament l’àrea colpejada és doncs, l’opció fonamental».
Després tenim els exemples del passat. Probablement el més famós és aquell de la reconstrucció d’Irpinia, una zona propera a Nàpols, devastada per un terratrèmol l’any 1980. Han estat abocats milions i milions d’euros en el decurs d’aquests quasi bé trenta anys ( l’any 2000 se’n parlava d’uns quasi 30 milions d’euros) per treballs que encara avui no han estat efectuats. A Torre Annunziata, una població de 47.000 habitants a la provincia de Nàpols, van ser destruits dos barris, que malgrat tots els diners abocats no han estat encara resconstruits i avui en dia han esdevingut els baluards de la camorra i enormes centres del tràfic de drogues.
Al capdavall, tant amb aquests periodistes, com en el cas del senyor misteriós, és difícil dir si som davant de xacals que aprofiten el terratrèmol o de professionals que pensen que a través de la informació, per incòmoda que sigui de vegades, es faci un servei a les víctimes millor que qualsevol somriure o promesa.
Imprimir
Enviar
Actualitat