Dissabte, 30 de maig de 2009 06:00 h
Homo Europeus
Aprofitant el rebombori general que vivim arrel de la campanya electoral per les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de Juny, m’agradaria descriure una petita fotografia de la comunitat de persones que han decidit traslladar-se a Brussel·les per ajudar a construir la Europa multicultural. Únicament a Brussel·les és on podem trobar l’autèntic « ambient » Europeu. El bressol de la cultura comunitària europea. L’espai polític europeu que alhora promou polítiques supranacionals com promoure la identitat europea entre els nostres conciutadans i conciutadanes.
2
CarregantMalauradament, ara per ara, els europarlamentaris, lobbistes, i funcionaris de les institucions europees són els únics qui, al cap hi a la fi, s’identifiquen amb aquesta cultura. En la realitat aquest sentiment és materialitza únicament a uns pocs de kilòmetres quadrats de Brussel·les.
L’afany de construcció Europea s’ha transformat a Brussel·les en el sentiment de cultura compartida, multicultural i cosmopolita, amb valors que fins hi tot un polonès, un català, un italià, un finlandès etc. se’n senten orgullosos de ser-ne partícips. Degut a això fa dels funcionaris i treballadors, del voltant de les institucions, els més fervents defensors d’una idea compartida de comunitat. És així com des del primer moment del procés de reclutament, ja ajuda a promoure l’esperit comunitari. És més, fins hi tot certes universitats, les més properes al centre Europeu contribueixen, també, a crear un sentiment de certa particularitat cultural.
Segurament, el que ens preguntem entre tots plegats és : Quina és aquesta cultura Europea ? com és l’Homo Europeus ? Doncs la veritat és el que tenen en comú; les motivacions, el comportament, el savoir-faire, la trajectòria professional, sovint molt semblant, de preferència economistes i juristes, i tots ells amb més de 3 llengües sota el braç. Molts direu, si però aquestes característiques no es diferencien gaire de qualsevol altre cos funcionarial, i/o administratiu nacional, que tenen d’especial els que estan a Europa ? doncs tenen d’especial l’ànim de distinció. Per començar s’autoanomenen eurocràtes, o comunitaris, ja que es veuen a ells mateixos com els intèrprets d’una comunitat d’interessos, i persegueixen l’objectiu compartit d’unificació europea a tots els nivells de l’esfera social.
L’anomenat barri europeu de Brussel·les és on es troben les institucions. Molt fàcil identificar-lo, sobretot perquè predominen els tons grisos, sense carrers peatonals, de caire impersonal, edificis formals tant o més com les persones amb qui et trobes pel carrer. L’entorn defineix les persones. Fins hi tot la manera de vestir-se dels treballadors, esta en la línea mateixa de l’arquitectura funcional, per no dir, funcionarial. Si algun dia trobes algú amb una corbata verda, faldilla vermella o un mocador blau, l’únic que provoca és evidenciar més que la paleta de grisos és encara més pronunciada.
És conegut la tendència de formació de ghettos entre els funcionaris. Un exemple força il•lustrador, i que de pas m’ha cridat molt l’atenció és la comunitat Eurosingle, on només funcionaris de les Institucions Europees, ambaixades organitzacions internacionals i personal de la OTAN estan admesos. Els anuncis de les trobades d’aquest grup s’anuncien fins hi tot, dins el diari de la Comissió. Curiosament els perfils no estan representats per « morena disposada a cuinar » o clixés per l’estil, que per cert, haurien d’estar més que superats a hores d’ara, per qüestions de promoció d’igualtat de gènere. Sinó que més aviat els anuncis es centren en la posició de treball i àrees d’interès, jo em pregunto, que no deien que amor i fenia és una pèssima combinació? en fi, el cas és que aquest món de « l’ambient Europeu », no deixa de ser ben particular i digne d’estudi antropològic.
Ens quedem però amb la moral de tot aquest anàlisis sociològic, i és del sentiment d’unitat post-nacional. El barri europeu de Brussel·les és únic a Europa, pràcticament per tota la ciutat es respira la multiculturalitat portada al límit. L’únic lloc on les identitats nacionals, passen a segon pla en pro d’una concepció molt més amplia de ciutadania i de valors compartits entre diferents nacionalitats i procedències, aquí neixen fills de polonesos i grecs, d’avis francesos, es casen parelles on un és d’origen argentí immigrat a Itàlia i l’altre és flamenc de pares Holandesos, etc. podríem seguir amb infinitat de mescles i remescles. La bona vida de Brussel·les, el multilingüisme, el caràcter multicultural anomenat d’altre banda l’oasi europeu, per molts vist com un segon Erasmus, solter o soltera, amb una feina molt ben remunerada i amb temps.
Politòloga passionada, amant de les cultures i llengües, com més diferents millor, però catalana convençuda amb un gran esperit crític tenyit d'idealisme.
Imprimir
Enviar
Girona
Actualitat