Viasona Dimecres, 20 d'abril de 2011 05:00 h

Antònia Font i Brams. Comparacions odioses

Quan dos grups coincideixen en treure disc el mateix dia

---

Ja ho sabem. Les comparacions són gratuïtes, simplistes i odioses, però també, i per sobre de tot, inevitables. I no ens podem estar de caure en la gratuïtat de dedicar aquest article a dos títols llargament esperats, que han sortit a la venda el mateix dia, el 12 d'abril, signats ambdós per grups importants que no havien ofert cap novetat discogràfica des de feia anys: Lamparetes (Robot Innocent Companyia Discogràfica), d'Antònia Font, inèdits des de Coser i Cantar (DiscMedi, 2007),  i Oferta de Diàleg (Música Global), de Brams, inactius després de Sempremés (DiscMedi, 2005).

En aquest cas, la coincidència en la data de sortida és una casualitat, no una contraprogramació creuada entre multinacionals del disc per a batre en duel dos productes similars, i augmentar les vendes potencials, apel·lant al sentiment de militància dels fans per fer prevaldre el seu favorit sobre el contrincant.

Amb la immediatesa de la Diada de Sant Jordi a l'horitzó, l'abril és una de les millors èpoques per a publicar un disc. La música esdevé un complement més per als estimats lletraferits o una alternativa excel·lent per als poc avesats a llegir. El 12 d'abril, a més, es commemorava el 50 aniversari del primer vol tripulat a l'espai del cosmonauta soviètic Yuri Gagarin; una data que encaixa tant amb els mallorquins, pel costat astronòmic, com amb els berguedans, pel socialista i anticapitalista. 'Si no ens hagués anat bé, no l'haguéssim fet coincidir, però ens va venir clavat', admet el guitarrista i compositor d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver.

El lapse de temps entre el nou i l'anterior treball ha estat gran en els dos casos. Els seus respectius líders van aprofitar aquests període per a treballar incansablement bastint noves propostes amb les què obrir-se camí i marcar distàncies respecte els grups que els van donar la fama. Després de liquidar Brams amb una gira de comiat i un últim concert apoteòsic davant de 8.000 entregats a Berga el 2005, Francesc Ribera Titot va enfocar totes les seves energies i esperances en una nova banda, Aramateix. Joan Miquel Oliver va perseverar en solitari com a músic, productor i escriptor, enlluernant crítica i públic. El 2010, mentre es feia esperar massa un nou disc d'Antònia Font, va obrir la caixa dels trons insinuant una possible fi del grup en un programa de Com Ràdio,  i la va tancar ràpidament, uns mesos després, a l'Avui, desmentint aquest extrem. Però com sol passar quan sorgeixen rumors de separació, no s'esvaeixen definitivament fins que el presumpte moribund musical no presenta públicament nou material.

Entre els causes per les què han decidit reemprendre la seva antiga associació musical, hi ha, més enllà de bones sintonies amb la resta de membres, i ganes de treballar plegats, la de tornar a triomfar amb tots els ets i uts. En solitari, el de Sóller no va atraure tant de públic als seus concerts com amb l'última gira simfònica comandant Antònia Font, i el berguedà va veure que el seu vehicle artístic substitut no va acabar d'arrencar mai.  'Quan comences de nou, te n'adones que tot el que has fet abans no computa per res, i que pels mitjans de comunicació no tens prou entitat per sortir-hi. Crec que Aramateix haguera acabat funcionant amb els anys, però no disposava del temps necessari per invertir-hi'.

Els nous treballs de les dues veteranes formacions han estat molt ben rebuts pels seus respectius públics. Només cal fer una ullada als comentaris que han escampat pel twitter i facebook. Als anys d'espera, Antònia Font sumava l'ansietat provocada per aquest núvol tèrbol de la separació propagat i aplacat pel mateix Oliver, mentre Brams era un ressuscitat que havia tornat a caminar entre els vius amb una exitosa gira el 2010. La recepció entre els mitjans de comunicació ha estat diferent. Joan Miquel Oliver i companyia van protagonitzar un esgotador tour de force promocional per ràdios, diaris i televisions. Titot i els seus han anat més reposats, un fet que no diu massa a favor dels gremi periodístic en general, ja que compten com a pista número 1 d'Oferta de diàleg, amb "inauguració", una oda dedicada al gran guru de la Brunete mediàtica, Federico Jiménez Losantos, que faria les delícies de confidencials i de la que n'ha parlat directe!cat. 'Som un grup del que no regalen el CD amb els diaris, ni passen les seves cançons a la ràdio. El gran moment de Brams era l'endemà d'haver plegat, després de quinze anys. La setmana abans del concert de comiat vaig fer més minuts a TV3 que amb tota la trajectòria anterior. Ens van pagar un enterrament de luxe', afirma Titot. 

En el seu primer dia, Lamparetes va ser número 1 de vendes estatal d'iTunes, i fent una passejada per botigues de discos i grans àrees comercials del centre de Barcelona, podríem aventurar que té moltes probabilitats d'igualar Manel i enfilar-se fins el primer lloc de la llista de discos físics. Una circumstància que confirma que als Països Catalans, els que més venen són els alternatius, mentre que els que practiquen una música que encaixaria en els paràmetres del que es considera comercial tenen poca penetració. Oliver, tot i el seu caràcter retret i poc donat a l'efusivitat, és una estrella, mentre que Titot, gens sospitós de fer pop convencional, es mou a la perfecció, tant musicalment com políticament, en el rol d'outsider.  Brams no acapara portades ni grans titulars, però continuen venent discos i congregant gentada als seus concerts i el 14 de maig tornaran a presumir de poder de convocatòria, omplint la sala Apolo de Barcelona, en el marc del 12è aniversari de Racó Català.


Bonus track: Antònia Font i els polítics

El dia 12 la ministra de Cultura espanyola, Ángeles González-Sinde, i els Antònia Font van coincidir a Catalunya Ràdio. Sinde havia assegurat en una entrevista amb Manel Fuentes que s'havia comprat Lamparetes. Una afirmació poc creïble, si es té en compte que el disc es posava a la venda aquell mateix matí i només s'havia pogut adquirir amb antelació a la botiga Xocolat de Palma, en una festa per a fans organitzada l'11 a la matinada. Als passadissos de l'emissora, a la ministra li van presentar Joan Miquel Oliver i Pau Debon, a qui no coneixia ni reconeixia. 'Ens va dir 'no us imaginava així'. 'Així de guapos?' li vaig contestar. I va riure i el nostre road manager li va regalar Lamparetes. Va fer el que fan els polítics, caure simpàtic, i nosaltres vam fer el que fem naltros, saludar', recorda Oliver.

En els agraïments de Lamparetes, hi figura un sol nom, Guillem Cortés, l'exdelegat de Música del Departament de Cultura del Govern Balear, que va renunciar al càrrec el passat mes de setembre. 'En Guillem era el professor de cant d'en Pau Debon. S'hi va ficar de bona fe i es va donar compte que era una merda i es va retirar. Me'l vaig trobar a un bar , un parell de dies després que plegués, i li vaig dir 'ara que t'has retirat, et puc convidar a una cervesa'. Si encara hagués continuat a política ni l'hagués convidat ni encara menys li haguéssim dedicat res'.




Viasona és la gran enciclopèdia de la música catalana a Internet. Una proposta inèdita a la xarxa que pretén indexar tots els artistes i grups que han cantat en català, a més dels discos editats i les cançons compostes en la nostra llengua.