Dissabte, 4 de juliol de 2009 06:00 h
Tenir sexe cada dia millora l’esperma
Aquesta és la conclusió de l’estudi presentat pel doctor David Greening, de Sydney IVF durant el darrer Congrés Europeu de fertilitat celebrat a Amsterdam.
3
CarregantFins a aquest moment, era freqüent indicar entre tres i cinc dies d’abstinència sexual en els homes els dies previs a la ovulació de la seva parella per tal d’intentar augmentar les probabilitats d’embaràs natural.
Aquesta indicació es basava en el fet que, un cop produïts al testicle, els espermatozoides s’emmagatzemen a l’epidídim, un conducte llarg i recargolat situat a la part superior del propi testicle. Entre tres i cinc dies són suficients per aconseguir que s’emmagatzemin una bona proporció d’espermatozoides mòbils, mentre que si s’allarga més el període d’abstinència, la proporció dels espermatozoides més mòbils es pot veure afectada.
No obstant, en els darrers anys ha pres protagonisme l’estudi de la integritat de l’ADN que contenen aquests espermatozoides. Més enllà del nombre i mobilitat dels espermes, que eren els paràmetres clàssics que es tenien en compte per a mesurar la capacitat fecundant del semen, l’índex de fragmentació de l’ADN dels mateixos s’ha relacionat amb la seva capacitat per a generar embrions capaços de donar lloc a un embaràs.
En aquest estudi es varen analitzar mostres procedents de 118 homes amb un dany en l’ADN del seus espermes per sobre de la mitjana, i es va poder demostrar que la qualitat del seu semen incrementava significativament després de demanar-los que ejaculessin diàriament durant un plaç de set dies seguits.
En promig, el seu índex de fragmentació de l’ADN (que mesura el dany de l’ADN espermàtic) va disminuïr del 34 per cent al 26.
La explicació a aquest fenomen es basa en el concepte de les espècies reactives d’oxigen, que són unes molècules presents en els fluids testiculars i que en contacte amb els espermatozoides durant un determinat període de temps poden causar danys en el seu ADN.
Per altre banda, aquesta ejaculació diària comporta una disminució en el volum de cada mostra, però Greening va restar importància a aquest fet de cara a valorar les capacitats fecundants del semen.
Es probable doncs, que el fet de que cada ejaculació contingui un nombre menor d’espermatozoides donat que el període d’acumulació és menor, es vegi compensat pel fet que l’ADN que contenen es trobi en millor estat.
La conclusió oferta per l’autor va ser doncs que aquelles parelles que desitgin tenir descendència, haurien de tenir relacions cadascun dels set dies anteriors a la ovulació, iniciativa que de segur serà ben acollida.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
WIJK BIJ DUURSTEDE
Actualitat