Dissabte, 4 de juliol de 2009 05:00 h
El moment de dir prou
El doctor Trueta va desenvolupar una tècnica de cirurgia de guerra basada en l’eliminació dels teixits necròtics de les ferides traumàtiques per evitar l’aparició de la gangrena gasosa. Aquesta tècnica va salvar moltes vides durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Ara, el seu nét, en Toni Strubell, ens planteja si no és el moment per actuar dràsticament, a fi i efecte de curar la nació catalana.
1
CarregantEl moment de dir prou no és un llibre que plantegi sortides eixelebrades –les que proposa a l’apèndix són de senti comú. És un llibre d’assaig que, com diu el seu subtítol, audita la incompatibilitat entre Catalunya i Espanya. I ho fa d’una manera pedagògica –amb un llenguatge entenedor i amb profusió d’exemples-, per a què el lector acabi veient la necessitat de plantar-se i fer un acte de dignitat.
Així, a les pàgines del llibre es discuteix sobre la Transició espanyola i es compara amb processos semblants ocorreguts a Alemanya, l’Argentina o Sud-Àfrica. Mentre als darrers casos hi va haver un canvi de règim que va comportar una depuració de funcionaris, un reconeixement de la repressió passada i el procés dels responsables de delictes contra la humanitat, a Espanya es va permetre que els repressors continuessin fent de marmessors de la dictadura. D’aquesta manera, l’autor denuncia que les lleis i sentències franquistes no són anul·lades perquè els qui ho haurien de fer –membres del PP, el PSOE o la judicatura- són els fills o néts dels qui les van dictar o executar. De la mateixa manera, l’Església s’ha erigit com a garant de la unitat d’Espanya. Aquest paper li ve del temps de la Cruzada i, des de llavors, ha equiparat l’independentisme i el catalanisme a la immoralitat.
Així mateix, es pregunta que en queda de la Catalunya dels anys trenta, capdavantera en idees de progrés social i nacional, si l’hem de valorar pels polítics actuals –en Ramon Arrufat, al seu Macià, ja feia una crítica semblant. A més, exposa com allò que havia representat el MSC o gent com en Raventós o en Pallach ha desaparegut totalment a les mans de la Federació Catalana del PSOE. La submissió del socialisme català arribà a l’extrem quan el President Maragall fou obligat a retirar-se de la política pel seu propi partit, per tal de no contrariar a la Moncloa. Strubell es pregunta quin altre país del món acceptaria, sense immutar-se, la defenestració del seu President per part d’un altre govern –que, a més, li és hostil.
En Toni Strubell no està sol en la denúncia d’aquesta incompatibilitat. L’autor té un parell de magnífics col·laboradors. En Francesco Cossiga, qui fou president d’Itàlia, ha prologat el llibre i l’epíleg el firma en Henry Ettinghausen, catedràtic emèrit de la Universitat de Southampton. Els tres arriben a la mateixa conclusió: pels catalans ha arribat El moment de dir prou.
David T. Baró
El moment de dir prou
de Toni Strubell
Lleida: Pagès Editors, 2009
160 pàgines, 12 €
de Toni Strubell
Lleida: Pagès Editors, 2009
160 pàgines, 12 €
Podeu llegir l'article original a Llibròfags.
Imprimir
Enviar
Viladecans
Actualitat