Exiliats, de James Joyce ! directe!cat

CANALS

Llibròfags doble fletxa

Dissabte, 18 de juliol de 2009 06:00 h

Exiliats, de James Joyce

Comparteix

URL curta

( 1 vot )

Carregant

La llibertat és el bé més preuat, però també un dels més perillosos, car l’individu s’ha d’acarar constantment amb la responsabilitat dels seus actes. Així mateix, les convencions socials imperants fan que el lliure arbitri ens esclavitzi obligant-nos a la repressió o la dissimulació. No sabria dir si és aquest el punt més important que Joyce volia tractar quan va escriure Exiliats, però és la reflexió que m’ha fet emprendre a mi.

James Joyce escrigué Exiliats a la meitat del segon decenni del segle XX i, a diferència de les seves altres obres, no ha estat mai un èxit. Almenys, si entenem que una obra de teatre ha de ser constantment representada per considera-la reeixida. Tot i la seva qualitat literària, és potser l’obra més artificiosa i amb un estaticisme més exagerat de les que va escriure. Les notes de l’autor testimonien l’elevat simbolisme que hi ha en l’obra de Joyce. Ezra Pound, un gran admirador de l’escriptor, considerà que era un entreteniment necessari després d’escriure el Retrat de l’artista adolescent i una manera de preparar-se per encarar el repte de la seva obra mestra.

Exiliats ens explica un parell de dies de la vida d’en Richard Rowan i la seva dona Bertha –que anys enrera fugiren plegats cap al continent i han tornat recentment a Dublín-, en Robert Hand –amic de primera hora d’en Richard- i la Beatrice Justice –cosina i antiga núvia d’en Robert. L’obra ens planteja un parell de triangles amorosos: Richard estigué enamorat de Beatrice –i la continua tenint com a musa-, tal com Robert està enamorat de Bertha. El que és sorprenent és que Richard dóna permís a l’esposa i el rival per iniciar una relació. I encara que la llibertat els tenalla i sembla que els obliga a separar-se, els lectors o espectadors tenen dubtes sobre allò que ocorregué en el passat o en els moments actuals. Són els mateixos dubtes que tenen Richard i Bertha.

Els elements autobiogràfics d’aquesta obra arriben a nivells pornogràfics –entès com un desvetllament de la pròpia intimitat més enllà del que seria prudent. Tal com explica l’Edna O’Brien a la seva biografia de l’autor irlandès, Joyce i Nora tingueren uns anys de relació basats en un erotisme extrem amanit amb atacs de gelosia i dubtes. Uns d’aquests moments de tensió aparegué arran del descobriment de què quan Nora i James tenien les seves primeres cites, ella també es veia amb un company d’ell.

Així doncs, Exiliats ens parla dels dubtes que apareixen en una relació, la por de perdre la persona estimada i la llibertat total com a conjura contra l’abandonament. En resum, un petit manual de psicopatologia conjugal escrit fa quasi un segle per l’escriptor més important en llengua anglesa.

David T. Baró