Dissabte, 26 de setembre de 2009 05:00 h
L’estranya desaparició de l’Esme Lennox
1
CarregantÉs possible mantenir una mentida fins al final sense que mai es descobreixi la veritat?
Els esquemes familiars de l’Iris canvien quan un dia rep la trucada d’un metge que li informa que la germana de la seva àvia sortirà d’un manicomi. Qui és aquella dona de la què mai n’ha sentit parlar? I el que és més important, per què ha estat seixanta-un anys tancada dins el manicomi? Amb el seu pare mort i l’àvia malalta d’Alzheimer, a l’ Iris no li queda altre remei que enfrontar-se a aquella desconeguda per obtenir respostes.
L’estranya desaparició de l’ Esme Lennox és la quarta i darrera novel·la de l’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell, qui, tot i la seva curta trajectòria, ja ha obtingut diversos premis amb els seus primers llibres.
En aquesta ocasió, la novel·la combina tres narradors diferents: l’omniscient que es centra en la història principal de l’ Iris i la seva relació amb la seva nova bestia, i els dos narradors en primera persona de l’àvia de l’ Iris i el de la pròpia Esme. Tots junts descobriran la veritat al lector d’una forma més completa del que acaben coneixent els propis protagonistes, en concret, la jove Iris. D’aquesta forma, el lector és capaç d’entreveure quin secret amaga la família Lennox molt abans de que arribi el final del llibre, per la qual cosa el final no aconsegueix l’efecte de sorpresa que caldria esperar es una novel·la d’aquest tipus.
El ritme del llibre és bo, però els canvis de narrador són sobtats, sense cap identificació que marqui el canvi, motiu pel qual en algunes ocasions el lector es pot trobar perdut dins de la història sense saber qui li parla en aquell moment. A més, el discurs de la Kitty, l’àvia de l’ Iris, segueix el patró desordenat que li marca la seva malaltia, per la qual cosa, quan es desvetllen els seus pensaments a mode de monòleg interior, els canvis de tema, temps i lloc són encara més marcats. Tanmateix, la repetició dels trets característics de cada narrador permet que a mesura que es va llegint es pugui identificar qui parla en cada moment.
Amb una trama senzilla, una lectura fàcil i una escriptura descriptiva, L’estranya desaparició de L’Esme Lennox es perfila com una lectura d’estiu, ideal per portar a la platja i passar l’estona. Un llibre sense complicacions per a moments relaxats.
En despertar-se, l’ Iris contempla una estona la persiana abaixada de la finestra del seu dormitori. Estira amunt l’edredó. Es cargola un floc de cabells. Li agradaria saber per què té un nus a l’estómac. Passeja la mirada per l’habitació: no hi veu res fora de lloc. Els vestits estan escampats a terra i a la cadira, els llibres s’apilen als prestatges, el rellotge la contempla de la paret estant. L’ Iris arrufa les celles. Els ganivets de la cuina són damunt la calaixera, fent companyia al maquillatge i les joies.
De Maggie O’Farrell
Traducció de Josep Alemany
Barcelona: La Campana, 2009
258 pàgines, 16€
Imprimir
Enviar
Actualitat