Dissabte, 3 d'octubre de 2009 05:00 h
Testimoni protegit, de Blanca de la Torre
La trama no és gaire complicada malgrat que pretén ser una novel·la d’espies. Un escriptor indi i musulmà amenaçat de mort per les opinions expressades en una de les seves obres, de fet un retrat esmorteït de Salman Rushdie, ha d’efectuar un canvi complet d’identitat de la mà d’un grup secret internacional expert en el falseig de tota mena de proves, que aprofitarà la desgràcia de les torres bessones per fer creure que ha mort, i posteriorment, en un procés paral·lel, fer-lo sortir a l’altre costat del mirall amb una nova identitat salvaguardada de l’amenaça. No és un procés fàcil d’acceptar ni de dur a terme i els problemes d’adaptació del tal ST posarà en entredit no sols la seva supervivència sinó també la de l’organització. En principi prometia.
0
CarregantMalauradament, tot i que ben escrites, les contínues reflexions sobre la identitat resulten decebedorament conservadores i intenten adoctrinar-nos amb una moral de classe mitja-alta benpensant. El rerefons de l’atemptat terrorista de l’onze de setembre dona lloc a uns consells sobre com sobreposar-se a les desgràcies que fan tuf a autoajuda, i a unes condemnes irreflexives de l’horror terrorista més pròpies dels diaris de tarda que d’el suposat thriller trepidant que prometia la contraportada. L’activitat del grup secret, que és àmpliament il·legal, sols s’encara des de l’òptica dels bons i els dolents. És a dir: “sort que estem del costat del bons”. I, és clar, entre tant de catecisme es troba a faltar un mínim de consciència política, una, ni que sigui escarransida, mostra que les pràctiques tant dels terroristes com del grup secret de protecció de testimonis obeeixen a una sèrie de lògiques polítiques concretes.
La lectura avança ràpidament a través d’una prosa i amb uns personatges més aviat plans, que parlen dels seus sentiments com si tots fossin psicòlegs avesats a sospesar els seus estats d’ànim i les motivacions que dominen. Tots són bona gent. No hi ha corrupció. Malgrat el seu enorme poder els agents secrets es comporten com civils de classe mitjana, gent que sap que la feina és el millor remei per a les passions i que aconsella als altres que segueixin els mateixos absurds prejudicis contemporanis sobre la violència que ells mateixos.
Per a més inri i demostrant certa manca d’imaginació, la trama de la novel·la que ha condemnat ST a l’ostracisme i la persecució té una trama que recorda clarament a la dels atemptats i, és clar, resulta còmic malgrat tot que ell mori en tals circumstàncies. La mateixa autora cau en la temptació de valorar ella mateixa la novel·la que te entre mans, tot situant el judici en ment del Salman Rushdie de pega, que imagina les notícies que sortiran als diaris quan ell mori per inflamar el seu ego:
“I que satisfet de si mateix es quedarà el paio després d’haver deixat anar la idea. Segur que algú fins i tot en farà una novel·leta. El més llest del grup la farà. Ja li regala aquest argument poca-solta. Suspens de fireta. Novel·la negra descolorida.”
Les històries personals dels agents secrets són un mostrari de les lluites polítiques del S.XX per les quals s’ha interessat la periodista que ha escrit el llibre: l’apartheid sud-africà i la dictadura argentina. Tampoc hi manca un periodista català, suposo que per tal de congeniar amb els seus companys d’ofici. Però són tan de catàleg que no resulten creïbles. De la mateixa manera, el tractament dels procediments de la cèl·lula secreta on treballen, independentment de la seva versemblança, no ens imbueixen de l’esperit que se suposa secret i exclusiu, il·legal i relativament compromès.
Penso sincerament que tot i ser prou entretinguda manté unes pretensions filosòfiques sobre conceptes com la identitat, la vida, la mort o la memòria, que li van tan grans que s’hi perd, es repeteix i, al cap de dues-centes pàgines, un ja desitja que s’acabi. Llavors la trama pren més velocitat i s’acaba aviat, però no arriba mai a generar suspens.
Els processos de canvi d’identitat hi son descrits en paràgrafs d’eficaç prosa descriptiva, però mancats d’ambient, d’aroma i de misteri. Ignoro si era el seu objectiu, però aconsegueix reduir la figura romàntica de l’agent secret en un tecnòcrata qualsevol, amb una vida tan avorrida com la resta dels habitants de les democràcies occidentals.
de Blanca de la Torre
Proa: Barcelona, maig de 2009
332 pàgines, 19€
Imprimir
Enviar
Actualitat