Nacions Dilluns, 10 de gener de 2011 05:00 h

Sudan del Sud

---

Després d'un dels conflictes més llargs i mortífers produïts a l'Àfrica el Sudan del Sud viu des d'aquest diumenge un referèndum per decidir a través de les urnes si s'independitza de Khartum i convertir-se en un nou Estat africà.

Al Sudan del Sud, hi ha moltes raons per mirar el calendari aquests dies. El mes de gener es compleixen sis anys de l'acord de pau entre la República del Sudan i el Moviment Popular d'Alliberament del Sudan (SPLM), el qual va posar fi a vint-i-dos anys de conflicte armat, va concedir al territori les institucions necessàries per a l'autogovern i va posar les bases per celebrar el referèndum que ha començat aquest diumenge perquè els ciutadans decideixin si volen seguir pertanyent a la República àrab o, en canvi, volen constituir-se en el nou estat del Sudan del Sud.

El Sudan del Sud, amb una extensió superior a la de França, és avui dia una regió autònoma dins la República del Sudan, amb capital a Juba i una població d'entre 7.500.000 i 9.700.000 habitants, la majoria dels quals practiquen religions tradicionals africanes així com el cristianisme, a diferència de la resta del Sudan, que és majoritàriament musulmà. La població del Sud representa una gran diversitat ètnica, i els grups que hi destaquen són els dinka, els nuer i els shilluk. Aquesta diversitat es manifesta, també, en la varietat de llengües que s'hi parlen, si bé la dinka n'és la majoritària, i el dialecte juba de l'àrab i l'anglès, les llengües oficials.

La història contemporània del Sudan del Sud està marcada pel conflicte armat amb el nord, amb dues llargues guerres civils que es remunten a la independència de la República del Sudan, el 1956, quan des del sud es van veure insatisfetes les demandes d'autonomia i es van percebre les polítiques, dominades per Khartum, com un gran intent d'arabització de tot el territori al llarg de la riba del Nil. El primer conflicte es va estendre entre el 1955 i el 1972, però es va tancar en fals, i el 1983 es va reprendre amb més cruesa, i amb l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan (SPLA) com a principal grup rebel independentista del sud. Aquest conflicte es va allargar fins el 2005, i es calcula que va acabar amb la vida de 1.900.000 persones.

El 2005 començaria la lenta estabilització del territori, amb l'aprovació d'una Constitució pel Sudan del Sud i uns òrgans de govern propis, que concedirien a tota la regió una certa autonomia política. A més, en la negociació amb Khartum, el Moviment Popular d'Alliberament del Sudan (SPLM per les sigles en anglès), branca política de l'SPLA i força hegemònica al territori, va aconseguir un històric pactar les condicions per celebrar un referèndum d'independència al Sudan del Sud el 2011, el qual molt probablement resultaria amb una victòria àmplia del sí.

Abans d'arribar-hi, però hi ha hagut diversos esculls a superar. D'una banda, el Sudan del Sud és encara escenari de diversos enfrontaments violents entre clans i entre milícies, els quals corren el risc de desestabilitzar el país. Alhora, calia veure si el Sudan compleix les normes pactades i respecta el calendari del referèndum. Finalment calia veure com els dos Governs arreglaven les qüestions que encara són controvertides, entre les quals hi destaca la delimitació exacta de la frontera nord-sud.

Per a més informació d'actualitat, podeu consultar Reuters AlertNet, MónDivers i International Crisis Group.

Sudan del Sud/Junub Sudan

Dades generals
Població: Entre 7.500.000 i 9.700.000 h. (FNUAP)
Superfície: 640.000 km²
Institucions: Govern i Assemblea del Sudan del Sud
Ciutats importants: Juba (capital), Malakal, Wau, Nimule, Bor
Administració estatal: República del Sudan
Llengües territorials: Dinka, nuer, shilluk, bari, zande i les llengües nubianes, entre d'altres
Llengües oficials: Anglès, àrab
Cultura religiosa: Cristianisme i religions africanes

*Nationalia és un diari digital d'àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s'actualitza diàriament en català i anglès.