Divendres, 26 de febrer de 2010 00:00 h
Cinema català: què és?
1
CarregantI aquí comença la discussió (en la que segurament no arribarem a cap acord): què és un film català? aquell que es roda en català? aquell que dirigeix un català? aquell que es roda a Catalunya? De fet, per definició és ben senzill: és un film català aquell que es produeix amb diners del país. En aquest sentit, m'entendreu ràpidament: Planet 51 és un film espanyol perquè els productors són espanyols; Vicky Cristina Barcelona és un film català perquè la va pagar en Rouras; un film de Buñuel era mexicà quan estava finançat per diner d'aquell país; i després de l'etapa britànica, els films de Hitchcock eren americans perquè els hi pagaven a Hollywood. El film (i això és molt americà) pertany als productors. I per això quan una pel·li guany l'Oscar, o el Goya o el Gaudí a millor pel·lícula, no puja a recollir-lo el director sinó els productors.
En aquest sentit, crec que la polèmica és absurda. O interessant, és igual. Però indiscutible. I el fet que hores d'ara ens haguem de plantejar cada dos per tres si un film rodat en anglès pot ser català o no, demostra que som un país petit, un cinema petit, i amb una amplitud de mires completament estreta. És a dir: si volem tenir una cinematografia pròpia, potent, competent, productiva i respectada, acceptem que el nostre cinema és el que produïm aquí. I segur que amb iniciatives com la llei del cinema, el consolidarem i el farem créixer, segur.
I que a més volem reivindicar cinema en català? Perfecte! Reivindiquem-lo. I subtitulem al català, fins i tot per als que els hi agradi el doblatge, doblem al català. Però que això no ens impedeixi enorgullir-nos del fet que un dia Martin Scorsese pugui rodar una pel·li pagada per Mediapro i TV3 si no la roda en català.
Cartellera en català
De les pel·lícules en català que tenim en cartellera, en destaca Precious: el film independent dels Oscar d’enguany, de la mateixa manera que en anys anteriors vam tenir-hi Little Miss Sunshine (2007), Juno (2008) o Slumdog Millionaire (2009) es pot veure en versió original subtitulada al català.
Nico, el ren que somiava volar és la quota d’animació que mai falla a la cartellera en català, pensada per als més menuts en la que sens dubte és una bona aposta infantil.
Petit indi segueix en cartellera moltes setmanes després de la seva estrena. La darrera pel·lícula de Marc Recha, amb Sergi López i el ‘català’ Eduardo Noriega, és una de les pel·lícules més interessants del seu director. Si encara no l’heu vista, correu a fer-ho que ja no durarà massa dies més.
Les dues vides d’Andrés Rabadán és l’aposta personal de Ventura Durall per una història fascinat i molt controvertida al mateix temps. Explica, des de la ficció i amb Àlex Brendemühl com a protagonista, la vida de l’assassí de la ballesta en un projecte que també inclou un documental interessantíssim anomenat El perdó. Rabadán participa en el guió del film.
Hollywood contra Franco és el documental de l’Oriol Porta. Es tracta d’un llargmetrarge sobre l'impacte que la Guerra Civil i el franquisme van tenir en el cinema d'EUA de l'època, prenent com a fil conductor la història del guionista de Nova York Alvah Bessie, que va lluitar a Espanya amb les Brigades Internacionals.
Cinéclub és la història d’un personatge taciturn, que experimenta com la decadència de les sales de cine s'entrellaça amb el seu enamorament per una taquillera.
Valentí Sanjuan
Cine.cat
Imprimir
Enviar
Barcelona
Actualitat