L'endometriosi afecta al 10% de les dones en edat fèrtil
Aquesta malaltia consisteix en l'aparició i creixement de teixit endometrial fora de l'interior de l'úter, sobretot en la cavitat pèlvica com en els ovaris, darrera de l'úter, en els lligaments uterins, en la bufeta urinària o en l'intestí. Sovint, però, és causa de menstruació dolorosa i d'infertilitat.
Quan aquest teixit endometrial creix, s'observen unes petites protuberàncies (tumors o implants que majoritàriament són benignes i en comptades ocasions es relacionen amb el càncer d'endometri. A cada menstruació, aquestes protuberàncies sagnen provocant inflamació, teixits cicatricials o fibrosis que, moltes vegades, comporten obstrucció intestinal, sagnat digestiu i dolor a l'orinar.
L'associació d'Afectades d'Endometriosi de Madrid (ADAEM) informa al seu espai web que es tracta d'una malaltia força comú entre les dones en edat fèrtil però poc coneguda. De fet, s'estima que afecta a uns 14 milions de dones a tot Europa. A l'estat espanyol no se sap quin és el nombre exacte de dones afectades ja que no existeix cap estadística oficial.
ADAEM explica també que els símptomes d'aquesta malaltia són variables. En alguns casos, la dona no pateix cap mena de trastorn i el diagnòstic és casual al operar-la per altres motius. En altres, els símptomes més comuns són forts dolors menstruals, dolor en les relacions sexuals, menstruacions més abundants, dolor en la defecació o problemes de fertilitat. La intensitat i la freqüència d'aquests dolors varia en cada cas.
Roberto Matorras, doctor i coordinador d'investigació de la clínica IVI Bilbao, assegura que l'endometriosi és una malaltia de difícil diagnòstic, ja que compta amb una simptomatologia poc específica. Per aquest motiu, Matorras diu que moltes vegades els especialistes la confonen amb trastorns digestius o ginecològics, cosa que endarrereix molt el seu diagnòstic.
De fet, varis estudis europeus i americans han constatat que, des que la pacient acudeix a la clínica per primera vegada fins que no se li diagnostica la malaltia, transcórrer de mitjana uns nou anys. En aquest sentit, el doctor alerta que tot aquest retard suposa una progressió de la malaltia, ja que la pacient no pot rebre el tractament adequat fins que el diagnòstic no és el definitiu.
Miriam Noguera
InvitroTV
Miriam Noguera
InvitroTV