directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 12 d'octubre de 2024 03:12 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

CANALS fletxa

publicitat


Cinema doble fletxa Divendres, 26 de març de 2010 05:00 h

El cinema català i l'hora de les xarxes socials



facebook
Comparteix
   


Etiquetes


publicitat

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant Carregant

Fa dies que sentim a parlar del 2.0 com a concepte vital. Per a la música, per a la política, per a les relacions humanes, laborals i evidentment de consum. I ha arribat justament el moment de poder aplicar aquestes eines 2.0, de proximitat, peer to peer, de punt a punt, per incorporar-los al món del cinema.

De fet, la revolució digital ja fa temps que corre pel món del cinema. Quan fa dècada i mitja començaven a arribar les càmeres digitals (aleshores més cares, inaccessibles per al gran públic) es va començar a vendre el concepte de 'ara tothom pot fer cinema'. Fals! Completament fals! Perquè llavors aquelles càmeres seguien essent per a una minoria. Però els preus de les càmeres van anar baixant, i la qualitat d'imatge va anar pujant. I encara més important: van anar sortint programes que a nivell d'usuari i per unes quantitats assumibles, permetien editar allò que havies rodat.

Doncs bé, l'arribada i consolidació del 2.0, amb les xarxes socials, permet acabar de tancar el cercle d'una vegada per totes. Perquè fa deu anys podies ser director, cert. I guionista i actor. Però ara, a més, pots ser el distribuïdor i l'exhibidor de la teva pròpia pel·lícula. I per primera vegada és tan senzill com tenir una bona idea, una càmera, saber muntar-ho i tenir un cercle al voltant que t'ajudi a distribuir-ho. I si la idea és bona, no pateixis, que arribarà a tot arreu.

D'aquesta manera, i després de la revolució digital, i de la popularització massiva del 2.0, arriba una grandíssima oportunitat pel cinema en general, i pel català en concret. És el moment perfecte, juntament amb la llei del cinema i amb les escoles especialitzades del país, perquè els directors novells, o sense mitjans ni recolzament, puguin reivindicar el seu talent, les seves històries i per sobre de tot, la seva identitat.

Ho sabrem aprofitar?

Cartellera en català

L'estrena de la setmana és Com ensinistrar un drac. Dreamworks torna a escena amb la intenció d’oferir un film amb l’èxit de Shrek i Madagascar, els títols més celebrats de la competidora de Pixar. La divertida i entretinguda història d’un víking que es fa amic d’un drac, s’estrena en 3D i en català.

La bomba del Liceu
, un documental del reconegut Carles Balagué. Després de la gran acollida per part de crítica i espectadors dels seus tres documentals anteriors (La casita blanca, De Madrid a la Lluna i Arropiero), sembla que tindrà menys sort amb aquesta proposta: interessant al principi, però massa basada en l’entrevista i amb pocs recursos visuals. Tot i això, explica una època, una classe social i una ciutat com a reflex d’un país que la revaloritzen.

Ens veiem demà, que no només s’estrena en català sinó que a més és una estrena produïda i rodada a casa nostra. Dirigida per Xavi Berraondo, planteja què passaria si quan ens morim una part de nosaltres seguís viva, mentre que l’altra segueix en una realitat paral·lela. Amb els millors actors de casa nostra: Marc Cartes, David Selvas, Mercè Llorens, Mercè Pons, Lluís Soler, Tània Sàrrias, Nina, Jordi Boixaderes, Juli Mira o Mercè Arànega.

Millennium 3 és el desenllaç definitiu de la saga novel·lesca. Tot i això, la gent no ha hagut d’esperar massa, ja que la trilogia s’ha resolt en pocs mesos i amb grans ingressos de públic. Una vegada més, Millennium tornarà a funcionar de públic tot i que no tant de crítica, ja que el film no ha agradat massa als professionals de la informació cinematogràfica.

Res Publica, una producció catalana de Valentí Films, amb l’intrigant història d’un home que, per expressar la seva llibertat, decideix suïcidar-se.

També destaca Precious: el film independent dels Oscar d’enguany, de la mateixa manera que en anys anteriors vam tenir-hi Little Miss Sunshine (2007), Juno (2008) o Slumdog Millionaire (2009) es pot veure en versió original subtitulada al català.

Nico, el ren que somiava volar és la quota d’animació que mai falla a la cartellera en català, pensada per als més menuts en la que sens dubte és una bona aposta infantil.

Petit indi segueix en cartellera moltes setmanes després de la seva estrena. La darrera pel·lícula de Marc Recha, amb Sergi López i el ‘català’ Eduardo Noriega, és una de les pel·lícules més interessants del seu director. Si encara no l’heu vista, correu a fer-ho que ja no durarà massa dies més.





 Valentí Sanjuan
 Cine.cat

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.