Semen de qualitat
Pot ser donant de semen qualsevol home que tingui entre 18 i 35 anys, que desitgi de manera altruista i voluntària ajudar a una dona a ser mare, sempre i quan aquest presenti un bon estat de salut, física i mental, no pateixi cap tipus de malaltia hereditària, cap infecció pels virus de la VIH, Hepatitis B o C, sífilis, herpes, citomegalovirus i no presenti tampoc infeccions bacterianes en cultius de sang i semen. Cal destacar que alguns homes també acudeixen a aquests centres abans d’ésser tractats amb quimioteràpia o bé abans d’una vasectomia, per tal de mantenir espermatozoides congelats per a un futur.
Les cinquanta mostres d'esperma cedides, al banc de semen d'IVI Vigo, han estat emmagatzemades i no s'utilitzaran fins d'aquí a sis mesos, moment en que es realitzaran noves proves serológiques als donants per descartar la presència de malalties infecto-contagioses que puguin estar presents i que no haguessin estat detectades durant les primeres proves de selecció. Les mostres cedides es tracten amb crio-protectors, substàncies que protegeixen els espermatozoides dels efectes nocius del fred extrem, i es congelen en nitrogen líquid a -196ºC.
Una vegada l'home ha estat acceptat per a ser donant de semen, aquest acut el banc com a màxim un cop per setmana. L'horari d'aquests centres acostumen a ser molt amplis per tal de ser totalment compatibles amb la feina i/o els estudis. Ser donant no implica un canvi a la vida personal, només cal complir amb una abstinència: no haver tingut cap ejaculació en els tres dies previs a la donació. No existeix cap obligació d'anar un cop per setmana al centre en qüestió, però sí que es recomana una certa periodicitat durant un temps (entre 3 i 6 mesos).
Cal destacar que la Llei obliga a que les donacions siguin absolutament anònimes, mantenint la identitat del donant en secret. Per altre banda, la Llei també prohibeix absolutament que el donant pugui accedir a la identitat de les receptores i dels possibles fills nascuts.
Tots aquestes termes legals s’expliquen exhaustivament als candidats a donant, i són signats per aquests en un document. Tot i això, cal saber que un donant de semen ho pot deixar de ser en qualsevol moment, és a dir, quan ell ho decideixi. També pot deixar de ser-ho per altres motius com quan de forma repetida s’observi en les seves mostres una davallada important en la qualitat seminal, quan es detectin anomalies en les analítiques sol·licitades i quan fruït de les donacions s’hagin aconseguit sis gestacions evolutives dins el nostre país, comptant en el cas que els tingués els fills naturals del propi donant.
Per últim, la Llei també especifica que el donant de semen ha de ser de la mateixa raça que la dels receptors.
Miriam Noguera
InvitroTV