Tim Burton i la desastrosa Alícia al país de les meravelles
Ja sé que de poc servirà que us digui que no cal que l'aneu a veure, perquè els que en teníeu ganes en seguireu tenint, i fareu bé de pensar que el que us en digui un crític de cinema i periodista pot estar (i evidentment ho està) condicionat per les seves expectatives, el seu criteri, el seu gust, etc. Ara bé, dit això, seguiré insistint en el fet que anar-la a veure és llençar 10 euros si aneu a una sala de 3D: qui us parla és un etern enamorat i defensor de Tim Burton, i excepte algun film com El planeta dels simis (remake per oblidar), la resta de la seva filmografia sempre m'ha entusiasmat.
És precisament per això que us remarco alguns dels elements més que prescindibles del film: la història ja coneguda es converteix en un element avorrit, de metratge excessiu, amb un 3D que no aporta res de nou (recordeu que el film es va rodar en 2D i veient l'èxit d'Avatar es va passar a la tercera dimensió), la protagonista no té cap tipus de carisma i el Johnny Depp sembla que s'autoparodiï constantment. Per tant, que jo em gastaria els dinerets en una història magnífica com el Fantastic Mr. Fox del Wes Anderson: divertida, entranyable i per a tots els públics.
Així que, si l'aneu a veure, no digueu que no us havi avisat.
Cartellera de cinema en català
Aquesta setmana s'estrena en català Íngrid, un dels films més arriscats (i fallits) dels darrers mesos. Una producció de casa nostra amb l'Eduard Cortés com a director, que no aconsegueix cap dels seus objectius en un intent poc reeixit de fer un film modern, transgressor i basat en les xarxes socials. En definitiva, completament prescindible tot i el seu gran atreviment.
D'altra banda també arriba Perdona si et dic amor, dirigida per l'italià Federico Moccia: a Niki, una jove de 17 anys, i l’Alessandro, un publicista d’èxit vint anys més gran, viuen una apassionada història d’amor.
Ciutat de vida i mort s'ha estrenat subtitulada al català, tot i que com sol passar en aquests casos, només podreu veure-la en un sol cinema d'arreu de Catalunya: el Verdi, a Barcelona. Es tracta d'una pel·lícula bèl·lica que narra la invasió de la Xina per part de les tropes japoneses l’any 1937 i les atrocitats que l’exèrcit nipó va cometre contra la població civil a Nanking, llavors capital xinesa. Dirigida per Lu Chan.
Segueix en cartellera Com ensinistrar un drac. Dreamworks torna a escena amb la intenció d’oferir un film amb l’èxit de Shrek i Madagascar, els títols més celebrats de la competidora de Pixar. La divertida i entretinguda història d’un víking que es fa amic d’un drac, s’estrena en 3D i en català.
La bomba del Liceu, un documental del reconegut Carles Balagué. Després de la gran acollida per part de crítica i espectadors dels seus tres documentals anteriors (La casita blanca, De Madrid a la Lluna i Arropiero), sembla que tindrà menys sort amb aquesta proposta: interessant al principi, però massa basada en l’entrevista i amb pocs recursos visuals. Tot i això, explica una època, una classe social i una ciutat com a reflex d’un país que la revaloritzen.
Ens veiem demà, que no només s’estrena en català sinó que a més és una estrena produïda i rodada a casa nostra. Dirigida per Xavi Berraondo, planteja què passaria si quan ens morim una part de nosaltres seguís viva, mentre que l’altra segueix en una realitat paral·lela. Amb els millors actors de casa nostra: Marc Cartes, David Selvas, Mercè Llorens, Mercè Pons, Lluís Soler, Tània Sàrrias, Nina, Jordi Boixaderes, Juli Mira o Mercè Arànega.
Millennium 3 és el desenllaç definitiu de la saga novel·lesca. Tot i això, la gent no ha hagut d’esperar massa, ja que la trilogia s’ha resolt en pocs mesos i amb grans ingressos de públic. Una vegada més, Millennium tornarà a funcionar de públic tot i que no tant de crítica, ja que el film no ha agradat massa als professionals de la informació cinematogràfica.
Valentí Sanjuan
Cine.cat