Divendres, 14 de maig de 2010 05:00 h
L'hora de creure en el català al cinema
1
CarregantÉs en aquest sentit que només el fet d’haver arribat fins aquí té un gran mèrit i com a mínim un valor significatiu: el govern català s’ha plantat, com a mínim des del Departament de Cultura, per dir no d’una vegada: no a l’anorreament de la llengua, no a l’anorreament de la cultura, no a l’anorreament del país. I aquest no, com en el seu dia va passar amb l’Estatut de Catalunya que sortia del Parlament, representa un gran pas endavant.
Ara bé, i parlant de l’Estatut: caldrà veure què passa ara, és a dir, un cop aprovada la Llei del Cinema. Passarà el mateix que amb l’Estatut? Tindrem una Llei de la que ningú en farà cas? O realment serà el marc legal de referència segons el qual haurem de poder veure finalment cinema doblat i subtitulat al català. Això ja no dependrà d’aquest govern, passi el que passi a les eleccions, sinó del govern entrant: sigui del color que sigui. És per això que cal que ara, quan s’aprovi la Llei, tant els partits que ara governen com els que són a l’oposició (CiU, especialment) creguin en aquesta llei, perquè, passades eleccions, qui l’hagi de defensar ho faci amb dents i ungles.
Cartellera de cinema en català
Íngrid, un dels films més arriscats (i fallits) dels darrers mesos. Una producció de casa nostra amb l'Eduard Cortés com a director, que no aconsegueix cap dels seus objectius en un intent poc reeixit de fer un film modern, transgressor i basat en les xarxes socials. En definitiva, completament prescindible tot i el seu gran atreviment.
Perdona si et dic amor, dirigida per l'italià Federico Moccia: a Niki, una jove de 17 anys, i l’Alessandro, un publicista d’èxit vint anys més gran, viuen una apassionada història d’amor.
Ciutat de vida i mort s'ha estrenat subtitulada al català, tot i que com sol passar en aquests casos, només podreu veure-la en un sol cinema d'arreu de Catalunya: el Verdi, a Barcelona. Es tracta d'una pel·lícula bèl·lica que narra la invasió de la Xina per part de les tropes japoneses l’any 1937 i les atrocitats que l’exèrcit nipó va cometre contra la població civil a Nanking, llavors capital xinesa. Dirigida per Lu Chan.
Segueix en cartellera Com ensinistrar un drac. Dreamworks torna a escena amb la intenció d’oferir un film amb l’èxit de Shrek i Madagascar, els títols més celebrats de la competidora de Pixar. La divertida i entretinguda història d’un víking que es fa amic d’un drac, s’estrena en 3D i en català.
La bomba del Liceu, un documental del reconegut Carles Balagué. Després de la gran acollida per part de crítica i espectadors dels seus tres documentals anteriors (La casita blanca, De Madrid a la Lluna i Arropiero), sembla que tindrà menys sort amb aquesta proposta: interessant al principi, però massa basada en l’entrevista i amb pocs recursos visuals. Tot i això, explica una època, una classe social i una ciutat com a reflex d’un país que la revaloritzen.
Ens veiem demà, que no només s’estrena en català sinó que a més és una estrena produïda i rodada a casa nostra. Dirigida per Xavi Berraondo, planteja què passaria si quan ens morim una part de nosaltres seguís viva, mentre que l’altra segueix en una realitat paral·lela. Amb els millors actors de casa nostra: Marc Cartes, David Selvas, Mercè Llorens, Mercè Pons, Lluís Soler, Tània Sàrrias, Nina, Jordi Boixaderes, Juli Mira o Mercè Arànega.
Millennium 3 és el desenllaç definitiu de la saga novel·lesca. Tot i això, la gent no ha hagut d’esperar massa, ja que la trilogia s’ha resolt en pocs mesos i amb grans ingressos de públic. Una vegada més, Millennium tornarà a funcionar de públic tot i que no tant de crítica, ja que el film no ha agradat massa als professionals de la informació cinematogràfica.
Valentí Sanjuan
Cine.cat
Imprimir
Enviar
Castelló
Actualitat