
La Llei del cinema, a tocar
No m'entengueu malament. Dic culebrot i no ho dic de cap manera de forma despectiva. Però ha estat un culebrot i ho seguirà sent durant força temps: primer perquè l'aplicació gradual farà que cada any es vagin redefinint les quotes d'implantació del català a les sales (fins arribar a un 50%) i segon i més important: perquè ja s'encarregaran des de Madrid, des de les majors i des d'on calgui d'iniciar una batalla campal (entengui's mediàtica xantatgista) per aconseguir que la Llei no funcioni.
Dit això, i sabent que així anirà la jugada, és moment d'estar convençuts de la necessitat d'aquesta llei, de les ganes de poder gaudir-la, i finalment de la situació desastrosa en què es troba el català ara mateix a les sales de cinema on no arriba ni a un 3%. Així que, a esperar l'aprovació imminent de la Llei, i per tant, la possibilitat de poder començar a veure cinema, d'una vegada per totes, en la nostra llengua.

Valentí Sanjuan
Cine.cat