És possible una FIV sense medicació? ! directe!cat

CANALS

Salut i reproducció doble fletxa

Dissabte, 15 de desembre de 2007 05:00 h

És possible una FIV sense medicació?

Ovòcit inmadur

Comparteix

URL curta

( 3 vots )

Carregant

La setmana passada us feia palesa la necessitat de disposar d’un bon nombre d’òvuls per a dur a terme amb certes garanties d’èxit una Fecundació in vitro (FIV). Aquests òvuls s’obtenen mitjantçant un procés d’estimulació ovàrica hormonal, basada en l’administració d’hormona fol·lículo-estimulant o FSH.

Recentment s’ha posat en marxa una nova tècnica que intenta evitar el subministrament de fàrmacs per a la estimulació ovàrica. Es basa en el fet que, com us explicava la setmana passada, la reempresa de l’aturada del cicle cel·lular en què es troben els òvuls d’una dona és independent d’hormones i s’està produïnt constantment en els seus ovaris.

Doncs bé, aquesta nova tècnica el que pretén és dur a terme aquest procés de maduració fora del cos de la dona, al laboratori. La punció ovàrica, la recollida dels òvuls que en un procés de FIV es duu a terme un cop els òvuls són madurs, es realitza sobre fol·licles sense estimulació, i per tant s’obtenen ovòcits inmadurs. És un cop al laboratori, i gràcies als medis de cultiu que s’han optimitzat i comercialitzat recentment, que es poden madurar in vitro. És en la composició d’aquests cultius on s’incopora la hormona que induïrà la seva maduració, evitant doncs la seva administració a la pacient.

Aquesta tècnica és especialment útil en aquelles dones que presenten una elevada resposta a la estimulació ovàrica degut a que presenten un perfil hormonal concret (síndorme de l’ovari poliquístic) i que freqüentment responen de manera poc controlada als tractaments hormonals, podent desencadenar el que s’anomena hiperestimulacions ovàriques: la maduració d’un nombre molt elevat d’òvuls, que pot arribar a posar en perill la salut de la pacient.

Com a part negativa, cal tenir en compte que la eficiència de la tècnica és encara molt baixa: s’obtenen menys òvuls que en una estimulació ovàrica i un nombre baix d’aquests maduren fins a l’estadi necessari per a seguir el procés, disposant al final d’un nombre generalment molt baix d’òvuls. Per altre banda, cal un equip mèdic altament especialitzat per a dur a terme la tècnica.

No obstant, s’ha publicat arreu del món nombrosos estudis que presenten els primers resultats amb aquesta tècnica, i són bastants els centres que han reportat els primers embarassos.

Sembla doncs que gràcies a la maduració ovocitària in vitro es podria obrir una porta per a que algunes de les nombroses pacients que se sotmeten a un procés de FIV no hagin de sotmetre’s a un tractament hormonal previ.

imatge