Dos, millor que cap ! directe!cat

CANALS

Salut i reproducció doble fletxa

Dissabte, 16 de febrer de 2008 05:00 h

Dos, millor que cap

Comparteix

URL curta

( 2 vots )

Carregant

Cada cop és més freqüent veure o conèixer d’algú que ha tingut bessonada. Es tracta d’un fenòmen realment excepcional en la reproducció humana per vies naturals, calculant-se en aproximadament un de cada 80 embarassos la probabilitat de tenir bessons i en un de cada 250 les probabilitats de tenir bessons idèntics, si bé aquestes taxes són generals i poden veure’s incrementades en funció de la història familiar, l’edat i molts d’altres factors.

Sembla indiscutible per tant, que l’augment en l’aplicació de tècniques de reproducció assistida està relacionat amb aquest fenòmen.

Per a conèixer els motius d’aquesta relació, hem de distingir entre els dos grans grups de tractaments de fertilitat:

En la inseminació artificial, com hem vist en articles anteriors, s’aplica un tractament hormonal per tal d’augmentar les probabilitats d’embaràs. Aquest tractament, a més de garantitzar-nos que sabrem el dia exacte de la ovulació, persegueix que en comptes d’un sol òvul que maduraria en condicions fisològiques, la pacient en maduri més d’un. En aquests casos, és fonamental l’experiència prèvia de l’equip mèdic que tracti a la pacient, donat que modularà la dosi de medicació per tal d’obtenir una resposta als ovaris d’entre un i tres òvuls madurs. Si durant l’aplicació de la medicació, que dura aproximadament uns deu dies, s’observa la possibilitat que madurin més de tres òvuls, es recomana cancel·lar el cicle per tornar-ne a iniciar un amb dosis menors.

Pel que fa a la fecundació in vitro, els motius de l’augment d’embarassos de més d’un fetus són per causes ben diferents: en aquest cas, l’equip mèdic i biològic, de forma consensuada amb la parella escullen el nombre d’embrions a transferir, fins a un màxim de tres segons la Llei. Així doncs, ens trobem davant d’un dilema diferent: quants més embrions transferim, més probabilitats d’embaràs tindrem però també major risc d’embaràs de bessons o inclús de trigèmins.

No obstant, val a dir que la prudència es va imposant en aquest tipus de decisions: el nombre mitjà d’embrions transferits per parella va disminuïnt en les estadístiques oficials any rere any.

Per altre banda, tan sols s’opta per una transferència de tres embrions en aquells casos en què realment existeixen poques probabilitats d’embaràs per diferents motius: edat materna, qualitat embrionària, antecedents previs etc. I per tant en aquests casos tot i transferir tres embrions, les probabilitats que implantin els tres són realment reduÏdes: es xifren aproximadament en un 25% les probabilitats d’embaràs gemelar i en un 2-5% les d’embaràs triple.

Òbviament, l’únic mètode fiable per a no assumir riscos d’embaràs triple és transferir dos embrions, i si volem descartar inclús el doble, procedirem a transferir un sol embrió. Tot i així, sempre existiria la possibilitat d’un embaràs de bessons idèntics, donat que provenen del mateix embrió, però la probabilitat que això succeeixi és molt i molt baixa.

Aquesta tendència de transferir cada cop menys embrions ens acostaria a els països nòrdics, on tot sovint es transfereix un sol embrió. En el cas de no embaràs es recorre als embrions congelats restants en cas que n’hi haguessin o bé a realitzar un nou cicle, sovint a càrrec de la sanitat pública. Donades les diferències sòcioenconòmiques que encara ens separen d’aquests països, sembla difícil que la seva política de transferir un sol embrió es pugui generalitzar al nostre país pel moment.

imatge