Primer discurs per a una nova era
La primera dècada del segle XXI ha suposat tres canvis socials i polítics estructurals a Catalunya: l’establiment d’un contingent important de nova immigració que canviarà per sempre el país com ho van fer les anteriors onades migratòries del segle XX. La certificació de la pèrdua de pes i nervi de la iniciativa empresarial i de competitivitat de l’economia catalana. I l’augment de la consciència nacional de bona part de la ciutadania que ha identificat Espanya com el principal obstacle pel progrés de Catalunya per la sagnia econòmica que suposa i pel menyspreu permanent a la realitat nacional i cultural catalana. Aquests tres canvis de fons s’han produït amb un sa exercici d’alternança en els governs de la Generalitat.El primer discurs d’Artur Mas que tancava el 2010 i havia d’obrir la nova dècada va ser impecable en les formes. Destil·lava optimisme i projectava il·lusió. Però reproduïa l’habitual inconcreció convergent que va ajudar a sobreviure Jordi Pujol 23 anys al capdavant de la Generalitat. Quan pujava al pont aeri era hombre de estado, quan aterrava a Catalunya agafava el timbal a la falda de Montserrat. Una inconcreció nacional que Artur Mas no defineix més enllà d’una negociació sobre el finançament autonòmic que situa en la carambola que el nou govern espanyol sorgit de les urnes el març de 2012 necessiti dels escons de Convergència i Unió per arribar a la Moncloa.
La indefinició del nou govern de Convergència i Unió es manifesta quan l’endemà del discurs d’Artur Mas la nova titular de Justícia -independent recomanada per Duran Lleida- ja va deixar clar que el seu horitzó és l’Estatut retallat pel Tribunal de la santa inquisició Constitucional. En què quedem? Catalunya ha passat de la discrepància permanent del tripartit al bipartit polifònic entre els consellers de Convergència i els d’Unió?
És responsabilitat del sector nacionalment compromès que acumula poder a Palau de la Generalitat i que pilota Francesc Homs sortir d’aquesta indefinició i buscar les aliances parlamentàries necessàries per sortir d’aquest concert d’indefinició nacional que ha marcat els primers passos del govern Mas. Uns inicis que marcaran el començament d'una nova dècada però també d'una nova era en què les relacions Catalunya-Espanya estaran inevitablement més presents que mai.