Pa Negre: ni Oscar, ni Nobel, ni Copa del Món
Que la pel·lícula catalana Pa Negre hagi quedat fora de la cursa pels Oscars és la demostració palpable que sense estat propi els catalans i les catalanes estem condemnats a un paper residual, i sobretot a deixar pel camí molt de talent.Ningú discuteix la qualitat de la pel·lícula, de la mateixa manera que no discutim la qualitat d’escriptors catalans mereixedors del Nobel o d’esportistes considerats els millors en les seves especialitats.
Coneixent com les gasten des de les espanyes,i vista les experiències del joc brut practicat per impedir el reconeixement de les seleccions catalanes o per impedir que l’aeroport del Prat tingui connexions internacionals, no podem dubtar que l’Estat espanyol, quan es tracta de Catalunya, passa o juga en contra.
Si en lloc de Pa Negre, la pel·lícula escollida hagués estat La piel que habito de Pedro Almodovar, l’Estat espanyol hagués gastat una fortuna en promoció i avui seria, segurament, finalista. Amb Pa negre, no ha estat el cas.
Espanya demostra un cop més la seva incapacitat d’acceptar la diferència. Ens volen però sense les diferències, no s’han fet seu Pa Negre, ni tampoc la promoció de la llengua catalana, i juguen a totes per impedir qualsevol èxit que es defineixi com a català.
En l’àmbit esportiu en tenim el màxim exponent, els esportistes catalans són absorbits com a espanyols, qualsevol intent de triomf en català pateix tota la seva ira, amenaces, retirada de subvencions públiques i tot el que faci falta per impedir triomfar com a català.
Pa Negre, un èxit del cinema català i de la llengua catalana, ha patit sense cap mena de dubte el fet de ser un producte d’un país sense un estat propi. És un exemple més de l’esforç doble que hem de fer a Catalunya per triomfar, el talent a Catalunya paga doble i tan sols l’obtenció d’un estat propi farà possible lluitar en igualtat de condicions en tots els àmbits.