Saura, el col·laboracionista
La justícia espanyola s’ha desbocat. Amb la concentració cívica i pacífica que va tenir lloc dissabte passat a Girona, el jutge de l’Audiència Nacional, Grande Marlaska, ha arribat a un punt en què ha de decidir si tirar endavant amb la seva persecució policial a una xifra de ciutadans que s’anirà multiplicant o deixar-ho estar i acceptar que la crítica a la monarquia, com amb els polítics, va amb el càrrec. La resposta de l’esquerra independentista no es farà esperar, i ja sonen desenes de concentracions més en diferents ajuntaments dels Països Catalans si no cessa aquesta pressió judicial.Però a tot aquest pols li ha sortit un còmplice: Joan Saura. El conseller d’Interior, recordat per altres afers com el del kubotan, ha tornat a demostrar la seva manca de dignitat nacional a l’hora de demostrar una actitud plenament col·laboracionista, i en alguns moments de submissió, amb la justícia espanyola. El primer senyal preocupant va ser el desplegament de més de 300 agents en la primera concentració gironina, davant una reunió de poc més de 400 persones; un desplegament que es va repetir dissabte passat.
Ahir, després de la reunió del consell executiu, Saura va qualificar com a “correcta” l’actuació dels Mossos en totes les concentracions, i va defensar la identificació d’aquelles persones “que puguin haver comès fets delictius”, per ordre de l’Audiència Nacional. No estem parlant ni de crim organitzat, ni de tràfic d’estupefaents, ni tan sols de destrosses del mobiliari urbà. Estem davant d’una crema de retalls de diari i de revista amb la cara del monarca, feta per ciutadans i ciutadanes de totes les edats en un ambient lúdic i festiu, amb caràcter reivindicatiu però impecablement pacífic.
Davant d’aquests fets i lluny de posar-se al costat de la societat civil catalana, els Mossos d’Esquadra actuen com l’enèsim tentacle de la justícia espanyola, delatant aquells que, a cara descoberta, també diuen prou a la repressió de la llibertat d’expressió.