Joan Laporta i el millor Barça de la història
Entre Jordi Hereu i Joan Laporta qui s’asseia ahir a la llotja del Camp Nou era el President José Montilla. Catalunya és un país de contrastos. I Barcelona no n’és menys. Un alcalde qüestionat que fa dimitir el seu segon a qui tothom identificava com el seu successor natural. Un President que, a jutjar per les enquestes, no sap convèncer ni el seu electorat dels avenços en autogovern que pugui haver assolit. I un altre President, el del Futbol Club Barcelona, que deixa enrere set anys de títols i gestió impressionants però que tampoc acaba de tenir un suport unànime entre els aficionats per alguns episodis puntuals d’excessos personals.Catalunya viu un final de cicle, l’autonòmic. Catalunya experimenta canvis d’actitud ciutadana. Mig milió de catalans participen d’un referèndum organitzat des de la base per reclamar un estat propi. Milers de barcelonins es mobilitzen i tomben per majoria amplíssima un referèndum organitzat i dirigit pel propi Ajuntament.
Joan Laporta culmina el seu cercle virtuós. Els millors anys de la seva vida. Mai no va amagar la seva inquietud política i té tot el dret d’aventurar-s’hi. Les enquestes no li són gens favorables tot i que tampoc li ho eren al 2003 davant de Lluís Bassat. Però la política no és el futbol. Ni Catalunya és Itàlia ni Laporta és propietari de quatre cadenes de televisió.
La competició esportiva s’ha acabat i les eleccions al Futbol Club Barcelona se celebraran en menys d’un mes. Joan Laporta ha d’aclarir en breu el seu futur. I dir, si fa el pas, quin és el seu projecte. Parlar d’independència en abstracte -i prou- a tothora és una proposta que s’ha de complementar si es vol representar una alternativa seriosa i no folklòrica.
Laporta ha demostrat un alt sentit de país en aquests set anys al capdavant del Futbol Club Barcelona. És per això que se li pressuposa que si fa el salt a l’arena política ho farà amb totes les conseqüències i amb una alternativa que pugui aportar al sobiranisme. En cas que no pugui articular-ho, també se li coneix prou responsabilitat per apartar-se i evitar encapçalar una llista que no prestigiï i sumi per l’independentisme.
Ara però encara és moment que els catalans puguin gaudir d’aquest triomf de Lliga i reconèixer, com va fer Josep Guardiola micro en mà i a peu de la gespa, que sense Joan Laporta tampoc no hauria estat possible el millor Barça de la història.