Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi un dels mitjans digitals catalans amb més visites en un referent del nou temps i de la situació actual del país.

Onze anys donen per molt, però sovint semblem viure en l'etern dia de la marmota. Només cal recuperar una de les primeres notícies publicades, 'Barcelona rep la meitat que Madrid en la inversió a Rodalies '(Abril 2007). Llegir-ne més

I volem un acord efectiu i aquest acord ha de tenir present el calendari repressiu al qual ens enfrontem, no solament els presos polítics i els exiliats sinó també els milers de persones encausades i pendents de judicis i inhabilitacions per practicar el perillós joc de la democràcia en un estat repressor com l'espanyol.
 
Espanya es posa ràpidament d'acord per com afrontar el que ells en diuen "desafiament" i que nosaltres en diem exercici de la democràcia, és igual que hagi guanyat Casado al PP i que Pedro Sánchez sembli un nou Zapatero, no ens podem deixar enganyar, els líders polítics espanyols són iguals respecte a Catalunya, incapaços d'afrontar-ho democràticament. Llegir-ne més

32 anys després del manifest “Crida Nacional a ERC” on diferents dirigents independentistes feien una crida a la unitat del moviment independentista a l’entorn del partit republicà, es aquest dilluns es presenta una nova Crida Nacional per la República. El manifest encapçalat pels president Puigdemont i Torra parteix de  recuperar el moviment de Junts x Catalunya i farà una crida a una nova unitat independentista.
 
L’1 de novembre de 1986, un article de Josep-Lluís Carod-Rovira al diari Avui va ser el tret de sortida públic del moviment que va articular-se al voltant del manifest de la Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya, el manifest es va publicar el desembre del mateix any i va comptar amb una bona colla de líders independentistes, entre altres, Carod Rovira, Àngel Colom, Quim Monzó, Isabel Clara Simó, Carles Bonet, o l’actual conseller d’educació, Pep Bargalló. Llegir-ne més

La caverna mediàtica espanyola, catalana i els mitjans de la moderació, aquells que no van aguantar la pressió de l’estat i van retirar la campanya publicitària de l’1-O, ja es preparen per cantar les excel·lències de la reunió Torra-Sánchez.

Tot a punt per disfressar la trobada fallida amb garlandes de bones sensacions, però la realitat és dura, i cada cop més ens mostra un Sánchez molt proper a Rajoy en qüestions de democràcia i un “postureig” del president en temes socials o progressistes al pur estil Zapatero, però la gent té memòria, està molt més preparada i no acceptarà les engrunes. Llegir-ne més

Ara ja no valen excuses, fins tres cops els independentistes han guanyat per amplia majoria democràtica suficient per aconseguir la independència, si ens trobéssim en democràcia plena. Però, malauradament encara som a Espanya i els líders polítics espanyols mai acceptaran la victòria independentista a les urnes, governi el PP, el PSOE o Podemos, i menys el partit de l’odi que representa la formació d’Arrimadas i Albert Rivera. Ni amb una victòria del 99,99% dels vots, Espanya ho acatarà. Llegir-ne més

El PSC intenta modificar el relat sobre el procés amb el suport dels grans grups de comunicació i, darrerament, hem vist un gran exemple de com pretén fer-ho.  En un país de qualitat democràtica de primer nivell, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ja hauria dimitit per l’escàndol dels Jocs del Mediterrani:  públic seleccionat per garantir una xiulada al president Quim Torra, entrades vetades als ciutadans catalans, una cerimònia mancada de la realitat del territori i la nació que els acull, una gestió econòmica nefasta (com veiem, per exemple, amb les entrades)…  Ja tenia raó la CUP de Tarragona, quan titllava els Jocs del Mediterrani de Jocs de la Fam. Llegir-ne més

Els grans grups de comunicació catalans, malgrat tots els diners rebuts, segueixen insultant els afectats per la repressió i els polítics que volen mantenir la seva aposta per la República. Aquests mitjans intenten que oblidem que més de 2 milions de catalans van lluitar per la democràcia i pretenen que el nou govern faci ja de govern autonòmic, és més,  insisteixen com fa avui l’editorial de La Vanguardia, en parlar de polítics presos quan  són “PRESOS POLITICS” en majúscules. Llegir-ne més

Els fets d'octubre, agradi o no, han descol·locat a les forces polítiques independentistes, quasi totes. Ara, per tant, és hora de reaccionar positivament i desacomplexada: han de saber que tenen l'aval de la majoria del poble de Catalunya. El mantra sobre que "ens cal ampliar la majoria" demostra ser tòxic. És el mantra que utilitza l'unionisme per atacar-nos, un error estratègic que ens col·loca en el debat per la desmoralització.
 
D'aquesta manera els grans lobbys de comunicació catalans intenten canviar el relat, cada dia ens intoxiquen aprofitant el resultat de la moció de censura: estan convertint el Gobierno de Pedro Sánchez en el segon Gobierno de Zapatero, aquell que va enganyar a la bona gent d'aquest país amb el famós "apoyaremos" i les famoses lleis socials o energètiques que van resultar ser un autèntic desastre. Llegir-ne més

Alguns per por a implementar la república guanyada l’1d’octubre s’aferren al clau roent de “liquidar” Mariano Rajoy i el PP i caure en mans del nou Zapatero, l’encantador de serps que amb aquell acataré... va il·luminar a molts amb les seves promeses que van acabar en res. Diuen que una vegada et poden enganyar, però la segona vegada l’engany és culpa de l’enganyat, convertir la moció de censura en una dolça revenja és un greu error, el temps ho confirmarà. Llegir-ne més

Només els qui odien el procés republicà poden posar al mateix sac els que omplen els carrers dels pobles de llibertat, dignitat i valentia amb els qui amb violència i covardia ho volen esborrar tot amb el suport d'alcaldes socialistes, com el de Lleida, Mataró o Terrassa. Amb la complicitat de capçaleres catalanes com La Vanguardia o El Periódico que amb tertulians i opinadors, líders de la comunicació a Catalunya, demanen a la ciutadania que va guanyar democràticament el referèndum de l'1-O que "no provoqui". Llegir-ne més

Els dos grans grup de comunicació catalans han rebut 45 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya en els darrers sis anys, en concepte de “publicitat”. Unes xifres que salven i maquillen el resultat del Grup Godó i Zeta. Uns ingressos per publicitat que aquestes empreses retornen amb una bel·ligerància desmesurada contra el procés independentista.

Principalment les seves capçaleres, La Vanguardia i El Periódico, carreguen contra el procés independentista i els seus responsables, dia rere dia els dos diaris intoxiquen, manipulen i fins i tot insulten, escriuen un fals relat alineat amb els del 155, que acaba sent comprat per moltes tertúlies polítiques, incapaços de parlar de presos polítics i exiliats, incapaços de denunciar les males practiques dels partits del 155, incapaços de sortir en defensa de la majoria de catalans que defensen la democràcia. Llegir-ne més

Per implementar la  República necessitem que Junts x Catalunya,  ERC i la resta de forces independentistes es tinguin confiança, però sobretot els dos primers, no podem deixar als enemics de la nostra República que visquin a base de burxar amb les misèries del procés.
 
Els partidaris del 155 no tenen cap proposta a fer, només viuen de les divisions i batalletes entre independentistes, i això ho hem d’acabar. Deixem fer les coses, tothom té dret a defensar fins on vulgui la investidura del candidat que té majoria, en aquest cas el president Puigdemont, i segur que evitarem les eleccions, però ho farem posant davant el món la repressió d’un estat fallit com l’espanyol. Llegir-ne més

La sentència d’aquest judici ha provocat una forta reacció de resposta a tot l’estat, una sentència que deixa clar la clau del problema, el fracàs de la transició espanyola, tan alabada en el seu moment i que avui és demostra fracassada. El franquisme ha sobreviscut a l’estat espanyol i encara avui és present en les estructures del poder. No és només aquesta sentencia, en els darrers anys s’han produït una multitud de sentències en sentit semblant a favor dels agressors i violadors. Llegir-ne més

Els dirigents polítics espanyols ens volen humiliats, ens volen aniquilats i mai negociaran per voluntat pròpia, els fets ocorreguts a la final de la copa del rei són molt més greus del que podem sospitar. No són unes simples samarretes grogues, el groc és un símbol que denuncia un estat que diu ser democràtic i que està exercint una forta repressió, amb presos polítics i polítics exiliats.
 
Que la policia política d’un regim com l’espanyol “robi” samarretes grogues és la prova definitiva que Espanya és un estat fallit, i d’un estat fallit no es pot esperar mai cap voluntat de negociació, només de repressió. Llegir-ne més