Avui fa 72 anys que el Molt Honorable President de la Generalitat, Lluís Companys era assassinat pel franquisme en un acte d’odi cap a Catalunya i cap al que representava el President Companys, i com el President, milers de catalans i catalanes van pagar amb la seva mort l’estima al país. Mai Espanya, a diferencia d’altres països en casos semblants, ha demanat disculpes, ni tant sols quant ha governat el PSOE. Un país que és incapaç de disculpar-se dels crims comesos és un país sense cap credibilitat, un país que mai vol negociar, ni tant sols enraonar, és un país mancat de democràcia. Llegir-ne més
No és de rebut que aquells que de principi no han volgut una candidatura constituent unitària, ara es dediquin a incendiar el suposat fracàs de la #cimeraindepe, ara no tenen cap mena de credibilitat. S’ha intentat i no ha pogut ser, buscar els culpables es perdre el temps i fer un flac favor a la causa de la independència. Criticar ara el fracàs de la #cimeraindepe és massa fàcil per alguns, sobretot alguns opinadors i militants d’altres partits que ni tant sols han fet res per la independència, per tant cal agafar el resultat de les reunions com un pas en positiu per aconseguir un centre esquerra independentista majoritari. Llegir-ne més
Ens trobem davant uns moments històrics i transcendentals per el futur del nostre país, la independència ha guanyat la centralitat política i això ha agafat a contrapeu a moltes forces polítiques. Mentre que al centre dreta, el sobiranisme de CiU té la hegemonia davant un PP escorat cap a la seva radicalitat nacional espanyola, a l’esquerra, el domini ha estat fins ara pel PSC, recordem però que al inici de la transició, l’històric PSUC va perdre l’oportunitat de ser-ho. Llegir-ne més
Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució històrica, no tant sols pel que diu si no també per com s’ha produït, una amplia majoria propera als dos terços dels diputats i diputades han aprovat exercir el dret a l’autodeterminació, i tant sols 21 diputats hi han votat en contra, són dades espectaculars, cap dels països que avui aspiren aconseguir la independència compten amb tant suport polític i popular. Tant sols els errors nostres impediran aconseguir l’estat propi. Llegir-ne més
El #11s2012 va tenir la grandesa de posar Catalunya al món amb una de les manifestacions més nombroses celebrades a Europa i sense incidents, una manifestació que va fer que molts més obrissin els ulls i a nivell internacional, ara el nom de Catalunya formarà part de les agendes de les diferents cancelleries mundials. Va ser la confirmació que la independència ha guanyat la centralitat política, i qui no vulgui quedar-se fora d’aquest moment històric haurà de moure fitxa, si els dirigents polítics pensen en el país, el moviment és imparable. Llegir-ne més
Les respostes des d’Espanya a la manifestació del #11s2012 no s’aturen, en les darreres hores han començat a sorgir alguns cants de sirena, fins i tot han començat a sorgir federalistes per tots costats dient que cal negociar, i si s’escau fins i tot reformar la constitució espanyola. Tot plegat són paraules que intenten crear confusió i burxar en els sectors que no veuen clar la independència de Catalunya, i aconseguir guanyar temps, seria un greu error caure en aquestes temptacions. Llegir-ne més
El #11s2012 va confirmar la centralitat política del independentisme i a la vegada un canvi de paradigma en un país com el nostre que sempre havia anat a remolc d’altres nacions sense estat. Quantes vegades els catalans ens havíem emmirallat amb els bascos, quebequesos o escocesos i avui, fruit de la feina de molts, Catalunya és mirada des d’aquests països amb sana enveja. Catalunya ha passat a ocupar el primer lloc en les expectatives per aconseguir un nou estat d’Europa. Llegir-ne més
Malgrat tots els intents, inclòs el magnífic discurs dirigit a Espanya pronunciat al final de la manifestació del #11s2012, Espanya no escolta, segueix tota ella, des de Rubalcaba i el PSOE, passant pels intel·lectuals espanyols i acabant amb el PP – exceptuant algunes honroses excepcions com les declaracions de Del Bosque o Anton Losada.- sense entendre que a Catalunya, alguna cosa ha canviat. I la manca d’entesa té a veure amb una mancança ancestral d’Espanya; la democràcia. Llegir-ne més
Com va dir en el seu dia Joaquim Maria Puyal, “President, té tot un poble al darrera”, la manifestació de la Diada ho va demostrar; un munt de gent de totes les edats i orígens i procedències va sortir al carrer i molts altres hi van ser-hi des de casa, però tots amb un sol crit i una sola voluntat, aconseguir per a Catalunya la mateixa llibertat que tenen altres pobles a Europa.
President Mas, vostè ha d’anar a Madrid el proper dia 20, sense cap mena de dubte, però tant vostè com la majoria dels que van anar a la manifestació saben que Espanya no donarà res del pacte fiscal, com a molt unes bones paraules i un copet a l’esquena, i la situació no està per seguir la trajectòria dilatòria de l’estatut, recordi que en aquell moment també un lobby format per persones emparades en el seu poder econòmic el va pressionar per acceptar un estatut retallat i més tard liquidat pel Tribunal Constitucional.
Llegir-ne més
Aquest lema de la manifestació de la diada ja expressa la voluntat majoritària del poble de Catalunya, es vulgui o no, la independència forma part de la centralitat política i això ha agafat per sorpresa a líders polítics, a grans mitjans de comunicació, i a entitats econòmiques i sindicals del país.
Alguns comencen a acceptar-ho i van canviant la seva actitud; aquest diumenge hem pogut comprovar com els grans mitjans de comunicació catalans omplien els seus diaris d’articles i especials parlant de la viabilitat o no de la independència, això demostra la victòria del moviment independentista en guanyar la centralitat política.
Llegir-ne més
Cal donar la benvinguda a Duran i Lleida a la manifestació del #11s2012, el seu canvi de parer és la prova evident que el líder demòcrata cristià ha perdut capacitat d’influència i que la seva estratègia de tots aquests anys a Madrid ha fracassat. Per això és molt important no caure en les provocacions fetes per Duran i Lleida quan afirma que anirà a una manifestació no independentista, perquè les seves declaracions són una prova més del seu desconcert davant l’evidencia que la societat civil, la mateixa ANC i els milers de ciutadans entusiasmats per la convocatòria, han fet possible que els independentistes ocupin la centralitat política, desplaçant sense retorn les tesis de Duran i Lleida cap a un extrem. Llegir-ne més
Pere Navarro i l’actual direcció socialista s’ha equivocat en la pretesa renovació, cap mitjà de comunicació s’ha cregut que els canvis en el grup parlamentari siguin fruit d’una renovació, la majoria coincideixen a dir que ha estat una veritable purga per demostrar qui mana, i deixar liquidat el sector catalanista del PSC.
El malestar dins del PSC és creixent i els canvis han creat un profund malestar entre la militància i simpatitzants del partit, de la mateixa manera que els seus sectors més espanyolistes estant contents pel cop de força del primer secretari, sense adonar-se que la decisió aboca als socialistes catalans a molts anys de fer d’oposició.
Llegir-ne més
Ara fa unes dies un grup de periodistes esportius van triar els millors jugadors de futbol d’Europa, i va guanyar el jugador del Barcelona “Andrés Iniesta” que va superar per dos vots a dos monstres del futbol, Messi i Ronaldo. Va ser una immensa alegria per molts catalans, pel que ha fet Iniesta pel futbol, però sobretot per la seva senzillesa i la seva manera de fer, ell no és nascut a Catalunya però s’ha integrat en aquest país.
Una de les coses més surrealistes que va passar en la votació del periodistes, va ser la del representant de la premsa espanyola, un periodista de Marca, que va votar per Ronaldo, va preferir que guanyés el premi un jugador del Madrid, que no pas un “jugador espanyol” malgrat que sens dubte i parlant esportivament, Iniesta ha tingut una millor temporada que Ronaldo, però la decisió del periodista espanyol no és una anècdota, és la realitat d’una Espanya que no entén Catalunya, d’una Espanya que prefereix que guanyi Ronaldo i no pas un jugador espanyol però que els sembla massa català.
Llegir-ne més
|
|
Jaume Corbera I'm not learning your damn language (Donald Trump) (Jo no sé la vostra maleïda llengua) (i III) |
|
|
Joan Lladonet Tenim monarquia per estona! |
