El Banc Central Europeu rebaixa els tipus d'interès un quart de punt fins a l'1,25%
Mario Draghi s'estrena al capdavant de l'organisme monetari europeu amb una retallada
El Banc Central Europeu ha decidit rebaixar els tipus d'interès un quart de punt fins a l'1,25%. És la primera rebaixa des del mes d'abril, quan l'organisme europeu va iniciar una política d'augment dels tipus, primer fins l'1,25% i, al juliol, a l'1,5%, on s'havien mantingut fins ara. La retallada dels tipus arriba coincidint amb l'estrena de l'italià Mario Draghi a la presidència del BCE. Draghi, que substitueix Jean-Claude Trichet al capdavant del banc central, ha decidit disminuir els tipus davant de les amenaces d'una nova recessió, especialment a la zona euro. Draghi ha alertat que la incertesa a l'Eurozona "és particularment alta" i que molts dels riscos per l'economia "s'han materialitzat" i han "empitjorat les previsions de creixement". De fet, no ha descartat una "suau recessió" a finals d'any.
En una roda de premsa on ha confirmat que la decisió del BCE d'abaixar els tipus fins l'1,25% s'ha pres per "unanimitat", Draghi també ha avisat que la compra de bons de països perifèrics com Espanya o Itàlia és "temporal i limitada" i condicionada al compliment de les reformes exigides des de la UE. Draghi ha demanat una reforma laboral per ajustar els salaris "a les necessitats empresarials". A diferència de Jean-Claude Trichet, el nou president del BCE, Mario Draghi, ha evitat fer insinuacions sobre noves possibles rebaixes dels tipus d'interès en el futur. A més, també s'ha mostrat molt caut amb la política de compra de bons per part del banc central, alertant que el BCE no ha de ser sempre el qui dóna els préstecs als països amb dificultats, sinó que s'han d'aplicar reformes. Amb tot, el BCE mantindrà el seu programa extraordinari de compra de bons de forma "temporal i limitada". En un comunicat, el BCE ha indicat que farà compres per un valor total de 40.000 milions d'euros en els mercats primari i secundari, i només en les emissions que superin els 300 milions i siguin de països amb un ràting mínim de BBB.Segons Draghi, els països de l'euro "han d'estar preparats per prendre qualsevol mesura addicional necessària" per garantir el seu deute sobirà. El president del BCE ha reclamat que els països "accelerin urgentment" la implementació de les retallades i les reformes que s'exigeixen des de Brussel·les per reduir el dèficit i sanejar l'economia. Coincidint amb les males dades d'atur a l'Estat espanyol i Catalunya, Draghi ha demanat especialment una reforma laboral que inclogui una "moderació" dels salaris per complir amb les "necessitats de les empreses". A més, ha dit que, en els casos que sigui possible, també s'ha de considerar "la privatització de serveis" que actualment ofereix l'estat.
Incerteses en l'economia i Grècia
"Les tensions actuals en els mercats financers poden perjudicar el creixement econòmic", ha alertat Draghi, que ha afegit que hi ha una "incertesa alta". El president del BCE ha citat la disminució del consum i de la demanda a nivell global, així com també la inestabilitat financera i a la zona euro com a factors que poden danyar el creixement. Draghi ha indicat que espera que la inflació continuï pels voltants del 2% en el futur pròxim, tot i que podria baixar a partir de la segona meitat del 2012.
Draghi s'ha mostrat "confiat" que la situació millorarà per Grècia si s'implementen els acords de la UE del passat 26 d'octubre, però ha evitat referir-se a una possible sortida del país hel·lènic de l'euro. "No està en els tractats", ha dit l'italià, que amb tot ha admès que "la ruptura de l'eurozona no és un tema menor".