
Els pressupostos de l’Estat són el reflex de la impostura d’Espanya
Catalunya sempre ha estat un territori a part en el imaginari dels qui han governat l’estat espanyol, ens ho diuen els seus pressupostos de forma clara i contundent any rere any.
El govern de Rajoy ha optat per uns pressupostos que miren cap a Galícia i el País Basc, on hi hauran les properes escomeses electorals, mentre menysté i escanya Catalunya. Rajoy vol aplicar, en nom de la crisi, mesures cada cop més uniformadores – hi ha qui troba més encertat anomenar-les mesures de depredació o de genocidi cultural- i compaginar-les amb l’hàbit, corregit i augmentat, de l’espoli a Catalunya. I tot això sense marge pel mercadeig, com ens feia saber des del congrés un emissari del PP. En el seu imaginari l’Espanya que proclamen no existeix, i aquesta és la raó d’anys d’espoli i maltractament a Catalunya.
Vistos els pressupostos, Espanya sembla el “cortijo” particular dels dirigents del PP i Catalunya una colònia explotada. Els darrers pressupostos de l'Estat que ha presentat el govern del PP recullen una important inversió en obra pública a la comunitat gallega, a on, precisament, s'han de celebrar eleccions autonòmiques en el proper any. L'altra comunitat a on també destaca la inversió estatal és el País Basc, a on també hi ha previstes eleccions de manera immediata.Tal i com va passar en el cas d'Andalusia, quan Mariano Rajoy va retrassar prop de 4 mesos la presentació dels pressupostos estatals per no perjudicar les aspiracions,finalment frustrades, de Javier Arenas a la presidència de la Junta, ara els interessos de partit continuen primant, en detriment del interès i la justícia general.
Així veiem que mentre la inversió prevista a Catalunya per al 2012 disminueix respecte a la pressupostada el 2011 -que no executada realment, que són dos conceptes diferents- fins a un 45%, en el cas de Galícia augmenta d'un 9,3% del total (2011) a un 13,4% (2012) fins arribar a un total de 1.700 milions d'euros en infraestructures.
La major part d'aquest diners aniran destinats a la xarxa de TGV, fins a 1.100 milions. Com és habitual, no hi ha cap estudi de viabilitat que justifiqui la necessitat d'unes obres faraòniques com aquestes. A tot això, caldrà sumar-hi, en els seu moment, el cost de manteniment d'una infraestructura com aquesta que, a totes llums, es preveu deficitària en el seu funcionament.
La prolongació de l'Autovia del Cantàbric a Galícia tindrà una aportació pública de 60 milions d'euros, i els aeroports gallecs rebran fins a 60 milions en millora de terminals. 100 milions més aniran destinats als ports.
Tot plegat sembla justificar-se únicament per la proximitat de les eleccions i el intent caciquil de 'comprar' el vot dels gallecs amb inversions més que milionàries a la 'comunidad autónoma'. Com sempre, un cop més, la gran perjudicada és Catalunya i els catalans i catalanes.