Suggereixen canviar el terme 'aranès' per 'occità' en el projecte de llei de la llengua de l'Aran
Perquè es formuli la llei en base a una llengua i no a una variant
El Cercle d'Agermanament Occitanocatalà, la Fundació Occitanocatalana i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han coincidit en recomanar un canvi en el títol del projecte de Llei de l'Aranès, en les compareixences a la comissió de Política Cultural del Parlament. Concretament recomanen que el terme 'aranès' se substitueixi per 'occità' per tal d'evitar que es formuli una llei en base a una variant i no a una llengua. Tot i que l'Aran és l'únic territori occità que té reconeguda la seva llengua pròpia, la llei té com a objectiu reconèixer, protegir i promoure l'aranès en tots els àmbits i sectors. La llengua occitana té 3 milions de parlants entre l'Aran i els territoris dels estats francès i italià.
Per la seva part, Enric Garriga, president del Cercle d'Agermanament Occitanocatalà ha afirmat que 'l'error principal de la llei' és 'no determinar que el tot no és una part i que una part no és el tot' ja que l'aranès és una variant de l'occità.Al seu torn, Joan Martí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, s'ha sumat al suggeriment fet pels altres compareixents i ha afirmat que 'no és ni habitual ni recomanable que és faci una llei d'una variant de l'idioma' i que no en coneix 'cap precedent'.
Així mateix, Martí ha assegurat que això 'no obliga a silenciar el terme aranès' en el redactat de la llei, sinó que permet 'esmentar-lo tant com es vulgui' sempre i quan se'l tracti com la variant de l'idioma occità que es parla a l'Aran.
Els representants de les tres institucions també s'han mostrat preocupats per la manca d'un estàndard de l'occità, ja que, com ha dit Joan Amorós, president de la Fundació Occitanocatalana, 'la unitat de la llengua és fonamental i la denominació també'. En referència a aquest tema, Amorós ha assegurat que 'inevitablement' s'ha de fer un ensenyament amb una 'llengua propera a la que es parla al poble de la Vall d'Aran'.
En aquest mateix punt, Martí ha assegurat que l'aprenentatge escolar ha de conduir al 'coneixement de la normativa d'ús unitària de l'occità'. Martí ho ha remarcat perquè 'l'ús sistemàtic' del terme 'aranès' en l'article 14 –dedicat a l'ensenyament infantil, primari i secundari- pot 'induir a error' en el sentit que no es tingui en compte una 'realitat cohesionada de l'occità'.
Tot i això, Martí ha reconegut que aquesta varietat comuna de la llengua 'no està prou definida', però ha recordat que 'tampoc no ho estava la llengua catalana quan va començar a recuperar la normalitat'.
Amorós ha afegit que la llei és 'laxa' respecte de la legislació de l'estat i ha assegurat que s'ha de fer una llei que 'sigui per aquí, però amb molt projecció de futur' i ha assegurat que si s'inclou el terme 'occità' en la llei 's'està afavorint Catalunya' i la seva projecció cap a l'exterior.
Amorós ha afegit que cal evitar el 'paternalisme' de la resta del territori i Martí ha afegit que quan es fa una llei sobre l'ús social d'una llengua 'no s'hauria de fer esment als drets d'altres llengües oficial del territori que es tracti' ja que això ja que respon a una 'actitud de complex'.
Finalment, Joan Martí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, ha felicitat la iniciativa de tirar endavant una llei de l'occità perquè suposa fer una política lingüística basada en el 'respecte escrupolós' a la diversitat i en la 'protecció de les llengües que es troben en una situació difícil'.