Catalunya paga la rebaixa d’impostos de Madrid
Dubteu del motiu pel qual el PP no vol fer la consulta? Amb una Catalunya independent, Madrid s’espavilaria i no viuria a costa de l’espoli fiscal dels catalans
El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha anunciat sense cap mena d’escrúpol aquest dilluns que els pressupostos del seu govern per al 2014 inclouen la una rebaixa d'impostos històrica en què el tram autonòmic de l'IRPF caurà 1,6 punts. S'afegeixen al punt que ja va rebaixar Esperanza Aguirre al 2007 i sumen un total de 2,6 punts. També rebaixa un punt d'Impost de Transmissions Patrimonials fins a situar-lo al 6%, i un 25% l'Impost d'Actes Jurídics Documentats, que és el que grava els documents notarials i hipotecaris en la compra d'habitatges nous. Per últim, eximeix del "cèntim sanitari" els 64.200 professionals del transport que treballen a la regió. Aquest és el diàleg que ens ofereix Espanya i demana l'editorial de La Vanguardia.
Catalunya paga i Madrid viu la festaGonzález ha fet l'anunci en un esmorzar informatiu a Madrid on ha assegurat que "serà la major rebaixa d'impostos aprovada per una comunitat autònoma en la història de la democràcia espanyola". En total les rebaixes suposaran un estalvi de 357 milions d'euros anuals entre els ciutadans.
La major part d'aquests diners, 216 milions d'euros, és fruit de la rebaixa de l'1,6% del tram autonòmic de l'IRPF. La meitat dels contribuents madrilenys, que tenen unes rendes de treball inferiors als 17.707,20 euros, pagaran un 6,7% menys del tram autonòmic de l'impost. El 30% dels madrilenys amb rendes compreses entre els 17.707,20 i 33.007,20 euros tindran un estalvi mitjà del 5%, els que tenen rendes de fins a 53.407,20 euros estalviaran un 3,24% i les rendes més altes un 2,33%.
En total, la rebaixa de 2,6 punts que acumulen els governs de González i Aguirre deixen un tipus marginal màxim de l'IRPF del 51,5%, el més baix de tots les comunitats autònomes.
Madrid ridiculitza Catalunya i el que pagant els catalans
El mateix govern de Madrid ha destacat en una nota de premsa que els madrilenys pagaran, gràcies al seu govern, molt menys impostos que els catalans. Segons apunta, la rebaixa de l'IRPF "contrasta amb el 56% de Catalunya, Andalusia o Astúries", de manera que "una parella de joves de 34 anys amb rendes netes de treball de 14.500 euros cadascú i que visquin en un pis de lloguer de 700 euros" no pagaria cuota autonòmica de l'IRPF a Madrid i sí que hauria de pagar "1.822 euros de quota autonòmica si tributés a Catalunya".
La nota també afirma que un matrimoni amb un fill de cinc anys on només té rendes de treball un dels conjugues i aquestes són inferiors a 200.000 euros a l'any pagaria una tributació conjunta "de 77 euros menys a l'any que si ho fessin a Andalusia o Catalunya, és a dir, un 6,6% menys".
Pel que fa a l'Impost de Transmissions Patrimonials, el govern de Madrid afirma que si un contribuent compra un habitatge de segona ma a Madrid per 150.000 euros pagarà per aquest impost 9.000 euros, "mentre que a Catalunya, València o Galícia hauria de pagar 15.000 euros". També destaca que la rebaixa de l'Impost d'Activitats Jurídiques el situa com el més baix de l'Estat, el 0,75%, un fet que contrasta "amb l'1,5% de regions com Andalusia, Catalunya o Galícia".
La rebaixa contradiu Montoro, però paga Catalunya
L'anunci contradiu el missatge que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va enviar a Brussel·les fa dues setmanes. El pla pressupostari que el ministre va elevar a la Comissió Europeaa preveu un estalvi de 8.000 milions per part de les comunitats autònomes al 2014 i 2015. i apunta que hi ha "marge" perquè els governs autonòmics incrementin tributs cedits i ingressin 2.142 milions d'euros.
Pel que fa als ingressos a les comunitats autònomes, l'executiu espanyol entén que encara es pot @esgotar la capacitat normativa actual en impostos propis". "L'estimació pels anys següents ascendeix a 2.000 milions d'euros anuals al 2014 i 2015". Aquest càlcul, segons Hisenda, es basa en la possibilitat de "continuar amb la tendència actual d'augment de la capacitat normativa en tributs cedits i en el marge existent en tributs propis, en particular els mediambientals".