Moncloa en estat de shock
Els assessors de Rajoy discrepen de com combatre la voluntat dels catalans de celebrar un referèndum
27
( 13 vots )
CarregantJoan Solé - @joansole_ | Als passadissos de la Moncloa comencen a preguntar-se sobre "què pot passar si finalment hi ha el referèndum català". Una hipòtesi que també es fa el president del govern central, Mariano Rajoy, que amb el 'sí' de la CUP als pressupostos, comença a digerir la possibilitat que el president Puigdemont emuli el seu antecessor, el president Mas, i posi les urnes malgrat la pressió dels aparells de l'Estat.
La situació no és nova per a Rajoy, fa tres anys va fer front a un moment molt similar a l'actual. L'anunci de la convocatòria del 9N el 13 de desembre de l'any 2013 que va fer Artur Mas, flanquejat per membres de l'antiga CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, vista com una provocació, va esdevenir realitat i el resultat no fou "tan dolent" per al PP. 2,3 milions de catalans van moure's fins als més de 900 col·legis electorals per respondre a la pregunta de si vostè "vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i, si és que sí, "Vol que sigui un Estat independent?", un fet que, malgrat que va qüestionar el posicionament de Rajoy, va permetre que els populars recuperessin un discurs nacionalista que, entre altres coses, els ha permès mantenir la presidència del govern i reforçar la imatge de ser l'únic partit que, si fa falta, utilitza les clavegueres de l'Estat per mantenir la unitat d'Espanya.
Vist en perspectiva, la situació d'aleshores es pot considerar un 'win-win' per a les dues parts, mentre el president Mas va complir la promesa electoral, els populars van construir un relat combatiu que sempre centra el seu blanc en Catalunya. La judicialització dels membres del Govern que van posar les urnes han erigit l'executiu de Rajoy com els grans defensors de la nación española. L'estratègia d'aquell moment fou permetre la votació, evitar la imatge d'endur-se les urnes, l'amenaça per frenar els polítics, una campanya per deslegitimar la votació i una forta pressió judicial postconsulta. La mateixa que ara planteja.
Recuperar l'amenaça
El 'sí' de la CUP ha precipitat els terminis de l'estratègia, que calculava erròniament que els anticapitalistes estirarien les negociacions dels pressupostos fins a març. Ahir mateix l'executiu espanyol ja va fer pública la seva intenció d'utilitzar el Tribunal Constitucional per impedir la convocatòria del referèndum. Rajoy, que ja va fer aquesta mateixa declaració d'intencions amb el 9N i que es traduí amb una resolució del TC que instava a la Generalitat a no posar les urnes, no va impedir la votació, però va encetar el procés judicial que ha portat a Mas, Ortega, Rigau i Homs a ser jutjats per la consulta. El mateix que ara succeiria amb els actuals líders independentistes que pretenen posar les urnes.
El fracàs de l'Operació Diàleg
Si a principis de gener vam avisar que l'objectiu d'aquesta operació es basava en recuperar les relacions que van quedar penjades del 'Pont Aeri', un lobby fundat el 2011 que reunia la flor i nata de la capital d'Espanya i Catalunya com el Grup Planeta, Grup Godó, Repsol, Banc Sabadell, CaixaBank, Iberia, Abertis, Acciona, Telefónica, Endesa, Iberia, Javier Godó, Florentino Pérez, Antoni Brufau, José Manuel Entrecanales, Salvador Alemany, Josep Oliu i Josep Creuheras, ara podem dir que no ha funcionat com Santamaría s'esperava. L'estratègia, malgrat les declaracions públiques d'Oliu i l'enduriment de la línia editorial d'alguns mitjans del Grup Godó (focalitzats en La Vanguardia i 8TV) i el Grup Planeta (amb accions a El Periódico), no ha tingut el resultat esperat i ha motivat la retirada per reconduir els moviments en el desprestigi internacional i la pressió judicial.
Error de lectura del moment
El greu error que està cometent Rajoy rau en la curta lectura del moment, a diferència de la consulta del 9N aquest cop el referèndum que planteja Puigdemont és de caràcter vinculant. Malgrat els intents per desprestigiar la votació, afirmant internacionalment que només "votaran els del 'sí'", fonts properes al Parlament Europeu confirmen l'interès d'eurodiputats que no poden pronunciar-se públicament per evitar possibles reaccions del grup popular espanyol mentre Noruega, els Països Baixos i Dinamarca comencen a moure fitxa per forçar un acord bilateral, Catalunya-Espanya, per fer possible el referèndum.
L'estratègia del govern central seria bona en el sentit no vinculant de la votació, permetre la jornada electoral i aguantar el cop, però davant el compromís de Puigdemont i el Govern d'aplicar el resultat que surti de les urnes, a Rajoy se li pot escapar la situació de les mans i trobar-se amb forçar un canvi de plantejament. Quin? Avui dia és molt difícil pensar per on poden anar els trets, sobretot després de tres anys on la pressió mediàtica, política i judicial no ha pogut frenar l'etapa final del procés: el referèndum. L'Estat s'espera un 9N i es pot trobar amb una República catalana.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat