Un expert en dret penal belga acusa la justícia espanyola d'extralimitació
Assegura que el jutge pot dir que "no" a l'extradició de Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les
2
CarregantRedacció| El jutge belga ha de decidir si els delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència amb que s'acusa el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les encaixen amb els delictes del codi penal belga. En aquest punt, el magistrat haurà de respondre a l'ordre europea de detenció tramitada per l'Estat i decidir si executa l'extradició o no dels investigats.
Els dos-cents alcaldes amb el president Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les
© Laura Pous
Comparteix
TweetEtiquetes
En aquest sentit, un dels advocats penalistes més prestigiosos de Bèlgica, Denis Bosquet, sentencia que el jutge belga haurà de fer una "reflexió", especialment diu, tenint en compte que les propostes plantejades per la fiscalia belga queden lluny dels 30 anys de presó que proposa l'espanyola. "El jutge pot, evidentment, dir que 'no' a l'extradició", comenta Bosquet en una entrevista amb l'ACN.
Tanmateix afirma que el fet que el fiscal descartés la corrupció com a delicte en l'actuació de Puigdemont i els consellers, "podria ser un bon senyal" per a la defensa. Matisa però, que més que un bon senyal, és un símbol de la "feblesa" de l'acusació, que va incloure aquest delicte en l'ordre de detenció europea per intentar facilitar l'extradició. Segons Bosquet, "no és seriós" que la justícia espanyola afegís a última hora una nova incriminació per intentar "esquivar" les dificultats del seu propi cas.
Diferències en les penes
La fiscalia belga, segons va apuntar la defensa, planteja contra el president i els consellers els delictes de "coalició de càrrecs públics" i "malversació". Però segons Bosquet, tots dos crims són entesos de manera diferent i presenten penes màximes de sis mesos i deu anys, respectivament, que disten molt de les que afrontarien a l'Estat.
Aquesta diferència en les penes podria, segons Bosquet, fer aflorar l'argument de "no respecte dels drets fonamentals" de Puigdemont i els consellers si són extradits. A més, recorda que perquè la rebel·lió sigui punible a Bèlgic, ha de basar-se en una "resistència violenta, no democràtica".
Pròxims passos
La pròxima cita als jutjats belgues de Puigdemont i els consellers és el 4 de desembre. Després de la decisió del jutge, s'obrirà un termini d'apel·lacions. Amb tot, Bosquet assenyala que Puigdemont seguirà a Bèlgica fins que acabi tot el procés, que podria ser "al gener o al febrer." En qualsevol cas, clarifica, o s'accepta o es denega l'extradició però el que no passarà és que Puigdemont pugui enfrontar-se a presó a Bèlgica.
Notícies relacionades
- Rajoy defensa l'aplicació del 155 en "compliment d'un deure amb la societat" 23.11.2017.
- Els nou punts comuns de JxCat i ERC pel 21-D a la premsa espanyola 23.11.2017.
- Gay de Montellà lidera una patronal molt hipòcrita 22.11.2017.
- La Junta Electoral Central esmicola la denúncia del PP contra TV3 22.11.2017.
- La hipocresia de l'esquerra progressista espanyola: què se n'ha fet del moviment Parlem/Hablemos? 22.11.2017.
Imprimir
Enviar
Catalunya
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat