En primer lloc volem donar les gràcies a tots els nostres lectors i col·laboradors per fer possible que el directe!cat amb tota la modèstia aconsegueix la seva màxima audiència aquest mes de setembre segons OJD. Segons la certificació de l’OJD, encapçala el rànquing el grup de capçaleres del Nació Digital (2.321.068 visites úniques), seguit pel grup del diari ARA (2.230.516), en tercer lloc el grup Vilaweb (1.461.658), en quart lloc El Punt/Avui (1.015.489), seguit d’El Periódico (513.725), i en sisena posició, però tercer entre els estrictament digitals el nostre directe!cat amb les 397.045 visites úniques, seguit en setena posició pels amics del Racó Català (375.083). Tanquen el “Top Ten” de mitjans en català i en vuitena posició El Singular digital (346.064), en novena posició Nació digital – Del Camp (262.463) i en desena posició el Diari de Girona (260.154).

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Una altra de les eines de confusió del dependentisme, emprades amb profusió aquests darrers dies, ha estat la de prometre grans ofertes d’unicornisme federal per a després de la Consulta que ens volen frustrar. Es tracta que retirem el 9-N a canvi d’una pastanaga que, de tant fer-la servir, ja no és ni de color taronja. Pateixen pel fet que la resposta automàtica a la prohibició de la Consulta sigui la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries amb programa o programes nítidament independentistes. Es tracta d’allargar-ho com sigui, distanciar tant com es pugui els nous comicis de la Consulta, a fi d’obrir un fals temps de diàleg que aconsegueixi que el calendari electoral a Espanya substitueixi el nostre Dret a Decidir pel seu Dret a Diferir.  Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Pel títol, pensareu que em refereixo al cas de l’auxiliar sanitària contagiada d’Ebola a Madrid. I no. Hem viscut una setmana (i això anirà a més) plena de paranys i intoxicacions. Entre d’altres, l’èxtasi d’una de les darreres estratègies dels nostres adversaris. El Govern espanyol i els seus aliats a Catalunya (a dreta i esquerra de l’espectre ideològic) s’han empescat una darrera argúcia especialment immoral: la de presentar les institucions catalanes, agredides amb la prohibició de votar, com si fossin incapaces d’organitzar una Consulta amb prou garanties. Es tracta de girar el focus per evitar que es noti com Espanya trepitja els nostres drets. Seria tant com acusar un ciclista atropellat de manca d’habilitat o a una dona violada de no haver fet prou cursos d’autoprotecció. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.