Milers de persones afins a l'esquerra abertzale s'han manifestat la tarda d'aquest dissabte pels carrers de Bilbao a favor de la pau, de la normalització política a Euskadi i el dret a decidir. Es tracta de la primera manifestació al País Basc després de l'anunci d'ETA del cessament de l'activitat armada. La capçalera de la marxa ha sostingut una pancarta amb el lema 'Euskal Herria vol una solució'. S'ha convertit en un acte de benvinguda i una mostra de suport per part de la població al nou escenari. La marxa l'han organitzada els signants de l'Acord de Gernika, Eusko Alkartasuna, Alternativa i Aralar. Els organitzadors han repartit unes pancartes que porten una clau dibuixada, que simbolitza que és la ciutadania qui ha d'impulsar la pau.

El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, ha assegurat aquest dissabte a Lleida que 'CiU i el Govern ho tenen tot a punt perquè Lleida no només inclogui el pas de mercaderies del corredor ferroviari del mediterrani, sinó que a més actuï com a port sec d'interior'. Segons el líder nacionalista, 'és una mesura cabdal per a l'economia de Lleida i pel desenvolupament logístic d'aquest territori'. Oriol Pujol ha respost així a la petició de la Diputació de Lleida després que l'Estat apostés per Casp com a via de mercaderies per connectar Madrid i Saragossa amb el futur Eix Mediterrani.

Els ajuntaments de Perpinyà, Figueres i Girona han acordat sumar forces per promoure les seves imatges conjuntament. En un acte a la capital de la Catalunya del Nord convocat pel 'think tank' Opencat, les tres ciutats han posat l'èmfasi en la necessitat d'unir esforços per crear 'un màrqueting territorial comú', segons ha comentat el vicepresident de l'àrea urbana de Perpinyà Mediterrània, Romain Grau. Aquest projecte acompanyaria l'obertura de la línia d'Alta Velocitat entre Barcelona i París, el desembre del 2012, i aixoplugaria tota l'oferta cultural, lúdica i econòmica de l'eix geogràfic que representen.

La tarda d'aquest dissabte hi havia convocada una manifestació de la Falange davant d'Òmnium Cultural en contra de la política cultural i els valors de l'entitat cívica. A la mateixa hora, l'Esquerra Independentista havia convocat una contraconcentració allà mateix. Finalment, han coincidit un centenar de defensors d'Òmnium amb una quarantena de falangistes. Els dos bàndols s'han encarat. Els falangistes han cantat 'Cara al sol' i els independentistes han respost amb 'El cant dels Segadors'. Quan ja estaven a punt de trobar-se les dues capçaleres s'ha activat un dispositiu policial per separar els dos grups. Llavors, els falangistes s'han desplaçat a Rambla Catalunya i han dissolt la manifestació. El dispositiu que ha separat els dos bàndols estava format per una quarantena de furgonetes dels Mossos d'Esquadra. Un cop la policia ha fet la seva feina els falangistes s'han dirigit cap a Rambla Catalunya. Uns tres quarts d'hora més tard de l'hora de la convocatòria -16.30 h- ambdues protestes ja s'havien dissolt.

'Conservo al llarg d’aquests dies un problema que ja s’ha donat en altres campanyes electorals, com especialment en la darrera, quan el PSOE va obtenir vint-i-cinc diputats a Madrid. Molta gent durant aquests anys s’ha queixat del govern d’Espanya, de la manca d’inversions a Catalunya (...) Hem vist manifestos, manifestacions, cartes als directors dels diaris... Els catalans es queixen, però després donen la victòria àmplia i contundent al PSOE, i ara la poden donar al PP. Crec que no podem viure en la permanent adolescència de les proclames de bar i de les manifestacions de dissabte a la tarda'. Així de contundent es mostra el candidat de CiU al 20N, Josep Antoni Duran i Lleida en la seva carta setmanal a la militància en què també avisa que si el PP té majoria absoluta 'haurem d’esperar molt per veure el corredor del mediterrani acabat. El PP apostarà pel central. Ja se’n ocuparan Esperanza Aguirre i Javier Arenas, quan sigui president d’Andalusia'.

La Diputació de Barcelona no ha mostrat els documentacions relatius al cas dels sobresous o 'motxilles' a alts càrrecs d'aquesta institució després que Alfons López Tena i Uriel Bertran, diputats de Solidaritat Catalana per la Independència, ho hagin demanat degudament al registre de la mateixa institució. Malgrat tot, els diputats han anunciat avui que aconseguiran la documentació 'per les bones o per les males' i, que en acabar els 15 dies de termini que estableix el reglament, s'iniciaran  una sèrie de mobilitzacions ciutadanes per aconseguir-los. López Tena ha emfatitzat que 'nosaltres no formem part de l'oasi català', per tant, 'no pararem' fins aconseguir 'transparència' i fins que 'els caigui tot el pes de la llei'.

Les dues filles d'Ernest Llusch, Eulàlia i Rosa, defensen que les víctimes del terrorisme no han de prendre part en el final d'ETA perquè 'no són objectives per encaminar el procés', en declaracions d'Eulàlia aquest divendres a Catalunya Ràdio. Així mateix, en una entrevista al diari 'Ara', Rosa Lluch reconeix que 'sense el cap fred no es poden prendre decisions' i diu que les víctimes han de ser 'generoses' per posar punt i final a aquest cruel capítol de la història. En aquest sentit, la filla afegeix que els presos haurien d'estar 'a prop dels seus familiars' i ser 'igual' que els altres reclusos. Després de l'anunci d'ETA dient que abandona definitivament la lluita armada, les víctimes també han reaccionat a la notícia, i no totes en la mateixa direcció, com és el cas de les filles d'Ernest Lluch, assassinat per la banda terrorista el novembre del 2000.