El Partit dels Socialistes de Catalunya hauria ofert a l'expresident de la Generalitat José Montilla una plaça de senador, segons publica aquest dijous 'El Periódico'. Montilla, que deixarà la primera secretaria del partit després del congrés del desembre de la formació, estaria sospesant l'oferta. Encara caldria decidir si l'expresident aniria a les llistes o ocuparia un escó de designació autonòmica, és a dir, dels que tria directament cada parlament sense necessitat de passar per les urnes. Montilla ja coneix Madrid pel que fa a l'organització de l'estructura política. L'expresident de la Generalitat va ser ministre d'Indústria durant el primer mandat de José Luís Rodríguez Zapatero.

 

El diputat de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, ha volgut deixar clar que la llista que confeccioni ERC de cara les eleccions al Congrés dels Diputats no serà, en cas de pacte, la llista definitiva d'una coalició independentista. En declaracions a Nació Digital, Tena ha explicat: 'Joan Tardà ocuparà el número dos que li correspongui a ERC a Barcelona després de les negociacions, que pot ser el número dos de la coalició, però també pot ser el tres, el quatre o el vint. Això ho sabrem al final del procés, si arribem a un acord programàtic previ que faic viable la coalició.' I és que si bé SI va acceptar sense condicions que Alfred Bosch encapçalés la llista, ara considera que 'sense haver iniciat negociacions, no acceptarem la imposició de Tardà de número dos per Barcelona, ni de Tardà ni de cap altra persona. Només ratifiquem Alfred Bosch com a cap de llista a la capital. Sigui com sigui, la llista que ara confecciona ERC no serà ni de bon tros la llista de la coalició'. Amb això el jurista no ha volgut descartar rotundament la possibilitat que el fins ara diputat al Congrés sigui el número dos, només ha deixat clar que l'ordre haurà d'estar consensuat per tots els membres de la hipotètica coalició. 

 

Després del gest de força d'aquest estiu de postular-se com a número dos a Madrid sense haver-ho consultat a Artur Mas, Oriol Pujol continua donant passes fermes per estar a la graella de sortida de la successió d'Artur Mas que podria calcular-se al final de la següent legislatura, el 2018. Tal com directe!cat ja va explicar aquest estiu, la possibilitat que Pujol pugui prendre el timó de CDC aixeca partidaris però també nombrosos detractors. El futur Secretari general de Convergència ha posat ara en marxa un vídeoblog després que el novembre de 2007 Artur Mas en fos el pioner juntament amb el líder conservador britànic David Cameron i Barack Obama.

Tot i que Escola Valenciana xifra en més de 120.000 els xiquets que han demanat ser escolaritzats en valencià i la manca de places públiques ho ha impossibilitat, ara el conseller valencià d'Educació, José Císcar, ha defensat aquest dimecres el polèmic projecte de model únic trilingüe en valencià, castellà i anglès comparant-lo amb la immersió lingüística en català. En una compareixença a les Corts Valencianes, Císcar ha instat al consens respecte del model i ha assegurat que si als 129 municipis valencians on s'imparteixen únicament línies en valencià algú presentés una reclamació, la situació seria semblant a la interlocutòria del TSJC que qüestiona la immersió lingüística.

El Govern es planteja reduir les competències dels municipis catalans més petits amb l'objectiu de 'buscar la màxima eficiència amb la mínima burocràcia possible', segons ha explicat a Televisió de Catalunya el director general de l'Administració Local, Joan Cañada. Segons ell, hi ha 'llocs o territoris on calen algunes administracions intermèdies que en altres territoris segurament no són necessàries' perquè, afirma, no és el mateix un poble de 200 habitants que una ciutat de 200.000. Tot i això, la Generalitat no preveu eliminar cap ajuntament perquè creu que seria massa polèmic. Tot plegat es començarà a discutir aquesta tardor amb la nova llei de governs locals que prepara l'executiu.

Convivencia Cívica Catalana ha recorregut el recurs que el Govern va presentar contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instava el Govern a incloure el castellà com a llengua vehicular a l'escola. El president de l'entitat, Francisco Caja, ha dit que el recurs del Govern és 'inadmissible' i mostra 'de la falta de respecte a les lleis' de l'administració. Caja ha dit que la sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2010 'és ferma' i per això creu que el TSJC no hauria d'admetre el recurs del Govern. Caja ha dit que el Govern fa 'integrisme lingüístic' i que el president Artur Mas i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, 'són els últims franquistes'.