L'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes (PP) i la cap de llista de CiU en aquesta localitat, Anna Maria Pérez, han arribat a un acord perquè la federació nacionalista s'incorpori al govern municipal. El pacte arriba després que els populars obtinguessin vuit regidors en les passades eleccions municipals i que CiU, que en va aconseguir cinc, votés a la seva candidata en el ple d'investidura de Reyes. La notícia coincideix amb l'anunci que CiU de Badalona podria promoure una moció de censura per acabar amb l'alcaldia del popular Xavier García Albiol si aquest partit vota en contra d'una moció de suport a la immersió lingüística que s'ha de debatre en un ple municipal extraordinari aquest dilluns. Recordem que els populars de Castelldefels en la Diada de l'Onze de setembre d'enguany van evitar considerar-la 'nacional' per motius 'estètics', El nou equip de govern de Castelldefels estarà format pels vuit regidors del PP, els cinc representants de CiU, i els dos de la formació AVVIC (Associació de veïnes i veïns independents de Castelldefels), una suma que dóna la majoria absoluta del consistori.

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha assegurat que l’executiu no pactarà els pressupostos amb el PP ni amb cap altra formació si s’ha de fer un pas enrere en la immersió lingüística. Homs ho ha explicat en declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes: 'El que no farem mai és, per aprovar uns pressupostos, cedir en la qüestió de la llengua. Abans ens en aniríem a casa, i ho diem amb tota la humilitat. Si aquest fos, diguem-ne, el condicionant i no trobéssim ningú, ni el PP, ni el partit socialista, ni Esquerra, per aprovar els pressupostos, humilment ens en aniríem a casa si no fóssim capaços de trobar suports'.

Unes 3.000 persones s'han manifestat a Girona amb motiu de la Diada sota un mar d'estelades. El to reivindicatiu i les contínues proclames a la independència han marcat el recorregut, que s'ha allargat prop de dues hores. La marxa, convocada per la CUP i els Maulets, l'obria una pancarta on es podia llegir el lema 'Pels drets nacionals i socials. Independència i Països Catalans'. Durant la manifestació, un grup de Maulets, amb la cara tapada i vestits amb barretina i una granota taronja, han enganxat pancartes a llocs com un banc, la delegació del Govern o la Cambra de Comerç. A més han llançat ous i pintura a l'antiga Subdelegació de l'Estat i han cremat un caixer i unes tisores fetes amb cartró. Estelades i continus crits a favor de la independència de Catalunya. Aquesta ha estat la imatge que ha presidit la manifestació d'aquest Onze de Setembre a Girona. La marxa, convocada per la CUP i els Maulets, l'obria una immensa estelada d'uns dotze metres de llargada, rere la qual hi anava la pancarta, que no lluïa cap sigla política.

El candidat del PP a les eleccions del 20-N, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dilluns que ell personalment no ha tingut mai cap dificultat per fer-se entendre parlant castellà a Catalunya i creu que el suposat 'problema' lingüístic 'no existeix al carrer'. Segons Rajoy, cal que totes les parts facin 'un esforç' per traslladar aquesta situació a les aules i fer que 'el que és normal al carrer sigui normal a l'educació i l'administració'. En aquesta línia ha advertit el president de la Generalitat, Artur Mas, que no complir les sentències pot deslegitimar la seva administració. 'Crec que cal tenir una mica de sentit comú i sensatesa', ha conclòs. Rajoy ha fet aquestes manifestacions en una entrevista a Telecinco on li han preguntat sobre el tarannà que està adquirint la defensa de la immersió lingüística a Catalunya, on totes les formacions del Parlament a excepció del PP i C's destaquen els èxits de la immersió lingüística com a eina per garantir la cohesió del país.

Després de gairebé tres mesos de vacances, 1.280.232 escolars han començat les classes aquest dilluns al matí. El curs escolar 2011-2012 compta amb 21.000 alumnes més que el passat a l'escola pública. Aquest increment l'absorbirà la mateixa plantilla docent que l'any passat amb 67.054 professors, tot i que amb una hora lectiva més de classe per a ells i una menys per als alumnes de Primària que no faran sisena hora, un dels principals canvis impulsats per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Tot i això, un dels principals protagonistes del dia serà el català i la defensa del model d'immersió lingüística després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si es tenen en compte tots els règims i modalitats (presencials o a distància), els sistema educatiu català compta amb 1.545.773 alumnes, el que suposa un augment de 53.879 respecte l'any passat. Només en règim general, és a dir Educació Infantil, Primària, Secundària i postobligatòria, el creixement és del 2,7%.

 

Només s'ha fet silenci aquest matí a l'esplanada de davant de l'església de Sant Boi, on jau enterrat Rafael Casanova, quan ha sonat el Cant de la Senyera i s'ha hissat la bandera. A part d'aquest moment la cinquantena d'indignats que s'han apropat però no han pogut accedir a una plaça acordonada pels mossos s'han fet notar fent molt de xivarri. Han protestat durant una Diada de Sant Boi que enguany fa 35 anys. Aquest ha estat el primer que l'ha presidida Artur Mas. Ho ha fet flanquejat, això sí, per la ministra i candidata a encapçalar el PSC a Barcelona, Carme Chacón, pel seu predecessor José Montilla i per una colla d'alcaldes socialistes del Baix Llobregat que, com cada any, han acudit a l'ofrena.

 

Amb motiu de la festa nacional de Catalunya, una desensa de partits i entitats independentistes han retut homenatge a l'expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera, mort el mes passat. A la cita, al fossar de les Moreres, hi han estat presents representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on militava Barrera, Solidaritat per la Independència, Democràcia Catalana, Reagrupament i Unitat Nacional Catalana. Durant l'acte s'ha llegit un fragment de l'últim discurs de Barrera, en què demanava als polítics que defensessin Catalunya i on animava els ciutadans a boicotejar les institucions espanyoles. També s'ha donat la paraula als doctors Moisès Broggi i Oriol Domènec, amics del polític desaparegut. Prèviament, Oriol Junqueras i Alfred Bosch han protagonitzat una multitudinària marxa pels racons històrics de la Barcelona de 1714. Uriel Bertran va demanar a Artur Mas que plegui si no és capaç de garantir la immersió lingüística.