Només disset dies de la mort del seu pare, Jordi Carbonell fill ja alerta de la utilització indeguda de la imatge del seu pare. Rebutja el text i fotografia de l’històric militant independentista que s’empra en els cartells i informacions de l’acte de commemoració de la manifestació de Sant Boi la diada de 1976 que se celebrà al mateix municipi demà. Segons ell, l’esdeveniment no s’ajusta al seu esperit. “Vull fer pública la meva indignació pel fet que s’utilitzi la figura del pare per fer actes contraris a la seva manera de pensar”, ha escrit en una carta al Diari Ara. El seu argument és que a la cita, organitzada per Podem, ERC i CUP, s’hi ha exclòs el PDC, cosa que contravé la figura “d’activista inclusiu i unitari” de Jordi Carbonell. 

El curtmetratge anomenat ‘H’, que narra una història sobre l’espionatge de 1714 basada en fets reals, ja està disponible de franc coincidint amb la Diada. Es pot visualitzar en aquest enllaç. Es tracta d’una de les produccions cinematogràfiques sobre la resistència catalana durant el setge borbònic, ja que el film és resultat del projecte guanyador del premi Maria Aurèlia Campmany 2014 atorgat per l’Ajuntament de Barcelona i va ser un dels curtmetratges seleccionats per Catalan Films en el marc del programa Short.cat 2015 per a participar en festivals i mercats d'arreu del món.

Guifré Jordan @enGuifre - Raül Romeva té clar que la comunitat internacional no mourà un dit per Catalunya fins que el Principat no faci un moviment clau cap a la independència. El conseller d’Exteriors ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio que “el reconeixement ve a partir de fets consumats i no d’intencions”, i ha reblat el clau: “A fora reaccionaran a allò que fem, no esperem a que fora ens resolguin el que nosaltres hem de fer”. A més, ha indicat que “fins que no ets un estat, les actituds internacionals són unes, i quan ho ets canvien radicalment”. 

El vicepresident de Societat Civil Catalana, Joaquim Coll, ha quedat descol·locat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio quan ha estat preguntat pels motius de defensar el bilingüisme si ara el debat ja se situa en el trilingüisme. Després d’uns moments de dubte, ho ha negat afirmant: “Som a Catalunya, estem fent una reflexió sobre una realitat estructural a Catalunya, una realitat de dues llengües”. No obstant, uns instants després ha redreçat el seu discurs i ha afirmat que en l’àmbit educatiu, i en la vida en general, cal anar cap al trilingüisme. 

El ministeri de l’Interior ha denegat al Partit Demòcrata Català el registre de les sigles, segons ha confirmat el mateix partit aquest migdia. En una comunicació, també ha amenaçat amb prohibir-ne la inscripció sigui amb el nom que sigui, ja que la possibilitat d’una independència unilateral que es menciona als estatuts “pot incórrer en incompatibilitat amb la llei de partits”, la qual estableix que els partits ajustaran el seu funcionament i activitat a la Constitució. El gest ha despertat l’ira de la plana major dels exconvergents i el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, l'ha interpretat com un primer pas per la il·legalització dels partidaris de l’estat propi: “Fernández Díaz s'anticipa a la il·legalització de partits independentistes amb el PDC. Però no ens aturaran. #marxem”.

Guifré Jordan @enGuifre - Les eleccions del maig de l’any passat van provocar un canvi radical a moltes alcaldies cap a opcions d’esquerres. Les noves alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater, van significar els grans èxits que s’apuntaven els ‘comuns’, però quan s’està a punt d’arribar al primer terç del mandat, les diferències entre les dues són força evidents, sobretot en el terreny nacional, i es poden resumir en cinc punts: 

El secretari general de Diplocat, Albert Royo, alertava en una entrevista al directe!cat fa dos mesos d’una possible utilització del procés català per part de Rússia per desestabilitzar la UE. Un “suport enverinat de Moscou”, deia, podria ser contraproduent perquè la Unió podria esdevenir escèptica i ignorar el conflicte català. És una reflexió que potser comparteix el diari ‘El Confidencial’, que intenta vincular Rússia amb els independentismes de l’Estat en un article on es fa ressò d’una trobada finançada en part pel govern de Putin que se celebra a finals de setembre. 

La Guàrdia Civil torna a fer gala de la seva ‘estima’ a la llengua catalana després d’estar involucrada en diverses polèmiques amb ciutadans que es resistien a parlar en castellà. En aquest cas el web de la ‘Benemérita’ menysprea el català, així com el basc i el gallec, oblidant les tres llengües cooficials de l’Estat en uns formularis relacionats amb l’ús d’armes que posa a disposició online en set idiomes. Sí que inclou, però, castellà, alemany, francès, italià, romanès... I també valencià i aranès. Se n’ha fet ressò aquest matí RAC1 a través de l’alerta d’un oient, Rafael Carbonell. 

Esquerra espera que la qüestió de confiança sigui l’eina per pactar tot el recorregut que falta per acabar el procés. Així ho ha afirmat la secretària general del partit, Marta Rovira, en una entrevista a Tv3, on ha dit que s’ha de decidir si en el termini d’un any s’opta per posar les urnes mitjançant unes eleccions constituents o un RUI. Amb tot, segons ella el més important no és aquesta disjuntiva, sinó un acord al voltant de la llei de transitorietat.