Seria una bona operació de màrqueting llençar un concurs a nivell de l’Estat espanyol on els ciutadans poguessin triar el nom del proper poble o ciutat espanyola que donarà nom al nou model de 4x4 de la marca del grup Volkswaget SEAT. L’única condició hauria de ser que no fos cap poble ni ciutat catalana, com ha estat normatiu fins ara.

Lapsus del nou conseller de Cultura, Santi Vila, durant el pronunciament de la conferència “Demà és ara. Les polítiques culturals en un moment fundacional”.

Guifré Jordan @enGuifre - La Delegació del Govern espanyol a Catalunya continua denunciant municipis catalans a tort i a dret fins arribar als 335 processos judicials segons dades de l’AMI actualitzades ahir al seu web. La dada, però, queda desfasada per moments, ja que aquest migdia el municipi de Dosrius (Maresme) ha anunciat que ha rebut una carta de Llanos de Luna informant-los de la interposició d’un recurs contenciós-administratiu contra el pagament de la quota de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència el 2015. Un càrrec que tampoc ha deixat les arques municipals buides. 

Guifré Jordan @enGuifre - Catalunya Sí que es Pot ha rebut una sonora ‘bufetada’ per part de Junts pel Sí arran del debat al ple del Parlament sobre les escoles que segreguen per sexe. La formació que aglutina CDC, ERC i els independents ha deixat en evidència CSQEP i ha votat en contra de la proposició de Llei de modificació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per acabar amb la concertació dels centres segregadors, cosa que ha fet rebutjar la iniciativa al Parlament. 

Durant les Falles, valència s'omple de gent d'arreu dels Països Catalans, d'Espanya i d'arreu del món. Atrauen a una quantitat de gent de fora de la ciutat per la seva espectaculairtat, bellesa i per l'ambient festiu. Aquesta, doncs, és una gran oportunitat per a explicar als turistes de fores les fronteres de l'Estat espanyol la realitat que s'hi viu. Així doncs, s'ha iniciat una campanya 'de guerrilla' amb cartells en anglès.

“D’on són les falles valencianes?” Podria ser una pregunta de Trivial, tot i que seria surrealista que algú a Catalunya no l’encertés. Amb tot, l’ABC i el valencianisme més ranci amb la col·laboració del diari El País han impulsat una polèmica artificial en la qual presumptament la Generalitat ha considerat les falles patrimoni cultural català.

L'alcalde de València, Joan Ribó, va tenir l'ocurrència de fer una proposta per acontentar a tothom. Normalment, quan això s'intenta, s'acaba creant l'efecte contrari: tothom enfadat. I així va ser. Ribó va proposar un acord al País Valencià perquè s'imposin les "corrides a la portuguesa on no se sacrifiqui als toros" i poder "conjugar" així el respecte sobre el fet tradicional i "artístic "amb l'eradicació del maltractament animal. Ara, veterinaris antitaurins li han fet arribar un informe que assegura que això no és possible.

La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha explicat que la Generalitat està fent tot el possible per arribar a acollir 5.000 persones refugiades en el futur i 1.800 a mig termini, segons ha dit aquest matí en roda de premsa. De moment, el seu departament assegura que a finals d’aquest mes Catalunya tindrà ja 590 places disponibles. Una xifra que contrasta amb les 450 persones que el govern espanyol s’ha compromès a assumir de manera immediata pel conjunt de l’Estat, segons va afirmar la setmana passada el ministre Fernández Díaz. 

L’amenaça de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, el de la suspensió de l’autonomia, fa ja anys que sobrevola el procés. Mai no s’ha aplicat, però el risc d’una mesura de força equivalent de l’Estat augmentarà si a Catalunya continua avançant el full de ruta, per exemple amb l’aprovació de les lleis de la desconnexió. És per això que l’Assemblea Nacional Catalana ja està construint una alternativa en cas que l’Estat fulmini l’autonomia catalana a mig procés. 

ACN Brussel·les .- Els Estats Units han de defensar “rutes legals” i “democràtiques” cap a la independència davant dels moviments d’autodeterminació i han de considerar canviar la seva política actual de “només emfatitzar l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres” i simplement tenir en compte “els interessos de l’estat original” per una que consideri també les conseqüències de la secessió. És l’opinió de tres experts que aquest dimarts han comparegut al Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, concretament al subcomitè per a Europa, Euràsia i Amenaces Emergents, en un debat sobre la política nord-americana cap als moviments nacionals d’autodeterminació.