Albert Rivera ha explicat que el pacte de govern amb el PSOE està a prop, però que està intentant arrossegar els socialistes per una reforma ‘express’ de la Constitució. No obstant, la suma d’uns i altres només suma 130 escons, insuficients no només per fer canvis en la Carta Magna, sinó per investir un president. En una roda de premsa, el líder de Ciudadanos ha tirat de ‘postureig’, donant la sensació que té més poder d’incidència en la política espanyola que la que va rebre a les urnes, cosa que es pot interpretar com un primer míting per unes eventuals noves eleccions. 

Set dies són els que falten perquè Arnaldo Otegi surti de la presó on fa sis anys i mig que està reclòs. Per donar-li la benvinguda, el 5 de març se celebrarà un acte al velòdrom d’Anoeta, a Sant Sebastià. Abans, però, Catalunya també allotjarà un gran acte d’homenatge al líder ‘abertzale’.  L’organitzen la CUP de Reus, el Casal Despertaferro de la mateixa ciutat i Igman Acció Solidària, i se celebrarà a Reus aquest dissabte a les 12 del migdia davant del Casal Despertaferro. 

La desesperació ha portat Mariano Rajoy a protestar ara per les filtracions sobre els processos judicials en matèria de corrupció que afecten el PP. El president d’Espanya en funcions ha dit en una entrevista a 13tv que “hi ha gent que apareix acusada als mitjans de comunicació, però ningú diu res, no sabem si les acusacions són certes o no són certes, però si el sumari és secret, ha de ser secret”. Una actitud de ‘ploriqueig’ que sorprèn però que dóna la raó a les tesis sobiranistes sobre la pudor d’algunes ‘clavegueres’ de l’Estat. 

El socialisme aragonès ha intentat rebaixar el to de l’anterior govern popular que es va arribar a inventar el LAPAO i el LAPAPYP per tal de menysprear les llengües pròpies de l’Aragó (Aragonès i català), tot reconeixent que van fer “el ridícul”, però no l’ha impedit avisar que treballarà perquè Catalunya no s’independitzi.

D’aquí a 8 dies, Arnaldo Otegi, el pres polític basc, serà lliure definitivament. Això no agrada a un Estat espanyol que està intentant ara inhabilitar-lo políticament per por a què pugui guanyar les properes eleccions a lehendakari. L’Estat, a més, ha iniciat una estranya campanya per suspendre, també, els actes de benvinguda que es preveuen massius a l’encara pres polític.

D'on surten els minerals amb què es fan els mòbils? Quin preu real hauria de tenir la tecnologia barata', quines alternatives hi ha a les actuals telecomunicacions? Per què el programari lliure no està encara prou estès? Tot això i molt més, com per exemple aprendre a reparar-se el mòbil, és el que ofereix la fira alternativa al MWC que es diu Mobile Social Congress i que es durà a terme demà durant tot el dia al Casinet d'Hostafrancs. Descobriu aquí la programació completa.

L’eurodiputat del PP Santiago Fisas és l’enèsima figura dels populars imputada per corrupció en relació a l’operació Púnica. La particularitat de Fisas, però, és que va ser l’impulsor del Premi Ciutadà Europeu de l’any de la UE que Societat Civil Catalana va obtenir el 2014. El polític conservador va proposar l’entitat i després va formar part del jurat de la delegació espanyola que va decidir elevar la candidatura a nivell europeu. Amb Societat Civil Catalana recomanada per Espanya, el jurat del guardó no va tenir en compte els nexes de l’entitat amb l’extrema dreta i la va premiar. Però aquesta és només una de les particularitats de Fisas. 

Ja ho deia l'Espanya del Franquisme: 'Spain is diferent'. Un eslògan que encara avui dia es podria aplicar i no només durant aquells anys grisos on des del vell continent es deia que 'Europa comença als Pirineus'. Després de 35 anys de l'intent del cop d'Estat de Tejero al 23F, observem com l'ex cap d'Estat, el rei Juan Carlos I va acabar dimitint no per un afer d'Estat com l'intent de copmilitar al qual hi va donar suport sinó per les seves escapades amb Corina a matar elefants a Botswana, la desaparició de Sofia del mapa i pel mal moment que viu la seva filla Cristina i el seu gendre Urdangarin.

Un dels greuges de l’Estat més repetits pels polítics sobiranistes catalans és el dèficit fiscal. La discriminació, però, és tant o més notòria observant el percentatge de treballadors públics que hi ha a cada comunitat autònoma en relació amb el total de gent ocupada. Catalunya és el territori amb menys funcionaris amb un 12,2%, mentre que Extremadura ocupa el primer lloc amb gairebé un 25,7%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística al tancament de 2015. 

El diputat d’ERC, Joan Tardà, en una entrevista a La Xarxa ha lamentat l’actuació del tertulià Joan López Alegre en el programa .CAT de dijous passat quan  va acusar el dirigent de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi,  d’haver assassinat a dotzenes de persones, incloses nenes, a la demarcació de Barcelona. Tardà ha assegurat que si l’entrevista hagués estat a la BBC el presentador hauria aturat d’immediat el programa perquè no es pot acusar en directe a algú d’assassinar quan no és cert. També s’ha referit a les paraules del popular Xavier García Albiol que va acusar Tardà i David Fernàndez de donar suport a un etarra però no fer-ho a les víctimes catalanes. Tardà ha assegurat que el discurs d’Albiol va en l’estil provocatiu del popular i que ERC sempre ha condemnat el terrorisme.

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han mantingut una pugna aquest matí als micròfons de RAC1 respecte els serveis mínims de la vaga del metro de Barcelona. La regidora de Barcelona en Comú i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, s’ha intentat espolsar les culpes dient que la imposició de serveis mínims és competència de la Generalitat. No obstant, el secretari general del departament de Treball del Govern, Josep Ginesta, li ha replicat dient que el que han fixat es limita a respectar l’acord que TMB i l’Ajuntament tenen des de fa anys en matèria de vagues.