La Borsa espanyola, l'ÍBEX 35, va tancar divendres amb una valoració de 9.717,10 punts. Els empresaris somniaven en despertar dilluns amb una majoria suficient entre el Partit Popular i Ciutadans. Els mercats s'havien posicionat favorablement amb Albert Rivera, a qui ja se l'anomenava el candidat de l'ÍBEX 35, però la nit del 20D ha fet despertar la borsa amb baixades que es podrien pronunciar durant els propers dies.

La notícia ha saltat a primera hora de la tarda. El qui va ser el darrer president del PP amb majoria absoluta abans de Mariano Rajoy ha aparegut per sorpresa en una reunió d'anàlisi que es preveu força difícil.

L’escenari polític que ha deixat el 20-D obre molts escenaris possibles sobre el paper, però pocs de factibles. Les pressions que ja han sorgit a favor d’una gran coalició PP-PSOE només acaben de començar, com ha recordat Oriol Junqueras en declaracions a RAC1. De fet, el director de La Vanguardia, Màrius Carol, ja ha fet aquesta aposta i alerta que la UE i els poders econòmics espanyols pressionaran per aconseguir un pacte PP-PSOE, i La Razón i l’ABC avui ja alerten de l’enfonsament de l’Íbex35 i la pujada de la prima de risc, i en el seu editorial apel·len a pactes amb sentit d’Estat. Per altra banda, un acord de govern a Catalunya activaria el problema territorial i generaria un plus d’incertesa inacceptable per la CE, que ja ha demanat obertament "un govern estable" a l'Estat "malgrat les dificultats".

Santiago Vidal ha demostrat la seva popularitat i l’admiració de la ciutadania per obtenir l’acta de senador contra pronòstic. Si bé a la circumscripció de Barcelona Esquerra ha estat tercera força per darrere d’En Comú Podem i el PSC, cosa que feia pensar que els quatre senadors a escollir se’ls repartirien entre els dos primers partits, el jutge ha signat un gran registre de vots i ha deixat els socialistes amb les mans buides a la cambra alta. 

Amb els complicats resultats del 20D a la mà, ja ningú recorda les enquestes, però val la pena mirar enrere i plantejar-se quin sentit ha tingut comptar amb tantes enquestes durant les últimes setmanes. Han estat un veritable termòmetre del sentit del vot final? Indubtablement, no, però sí que han servit per vendre molts diaris i per intentar influir fins a última hora en el resultat. 

Joan Tardà no compra la teoria que PSOE i Podemos mirin a l’independentisme per aconseguir suports per construir una majoria d’esquerres alternativa al Partit Popular. El número 2 d’Esquerra al nou Congrés no veu possible que ara hi hagi moviments per facilitar un referèndum i a canvi aconseguir que Pedro Sánchez sigui president d’Espanya, cosa que ha deixat clara amb una dosi d’humor: “Del referèndum me río de Janeiro”, ha dit en una entrevista a TV3. 

Josep Antoni Duran i Lleida diu un adéu forçós a la política en actiu després dels resultats del 20D. La ciutadania l’ha fet fora de la cadira que ha ocupat 22 anys, una quantitat que puja a 30 sumant la seva època de regidor a Lleida i la de diputat al Parlament de Catalunya. El líder democristià ha tancat així tota una època per la porta petita, lluitant per ser la setena força al Principat amb el Partit Animalista (PACMA). 

Amb el 20D que ja és història, les mirades s’aniran posant aquesta setmana progressivament cap a la CUP, que decideix aquest diumenge a Girona si fa Artur Mas president o força noves eleccions. La pressió perquè arribi l’acord independentista i arrenqui ja el camí cap a la independència és més alta que mai, però no només per part de Junts pel Sí. L’històric militant de l’esquerra alternativa i antropòleg Manuel Delgado, que va formar part de la llista dels anticapitalistes el 27S, reclama de manera “imminent” l’entesa independentista. 

Després de decidir no presentar-se a les eleccions espanyoles, d’aconseguir que un bon grapat de vots ajudessin a la victòria d’En Comú Podem, aquesta nit la CUP ha emès un comunicat que intenta trencar el consens sobre Mas a Junts pel Si. “Davant del resultat aquesta nit de les eleccions generals espanyoles, des de la CUP volem fer les següents reflexions: L’abstenció, l’aposta de la CUP respecte les eleccions espanyoles, ens reafirmava davant la necessitat de fer irreversible el mandat sorgit del passat 27 de setembre a Catalunya. Per contra les diferents forces sobiranistes han continuat apostant per participar-hi i és per això que insistim que cap reforma amb l’estat és possible ni pot significar aturar el procés de ruptura sorgit a les passades eleccions catalanes.”

Catalunya torna a liderar la voluntat de canvi i de rebuig a l’Espanya de sempre, és a dir, l’establishment bipartidista que porta tres dècades instal·lat a l’Estat blocant qualsevol opció de dret a l’autodeterminació. El Principat ha votat en massa en contra de socialistes i populars, fins a un punt només equiparable amb el País Basc, perquè en tots dos casos al voltant d’un 75% de votants han donat l’esquena als dos de sempre. 

Pablo Iglesias ja s’ha oblidat del referèndum a Catalunya, només unes hores després de tancar els col·legis electorals. El líder de Podemos s’ha ‘oblidat’ del plebiscit que havia promès pel Principat just aquest diumenge a la nit, en la compareixença per reaccionar a l’escrutini. Iglesias ha fet un llistat de mesures “inajornables, irrenunciables i imprescindibles” a partir d’ara, entre les quals no ha mencionat l’autodeterminació de les nacions.