José Manuel García Margallo ha volgut tallar de soca-rel amb una sentència fàcil el que vindrà a partir del 28 de setembre si els partits independentistes conformen majoria absoluta el dia anterior.

L’àmbit de la Justícia “no seria l’àmbit més dificultós”. Aquestes són la paraules del conseller Germà Gordó que diu que amb fer del TSJC la darrera instància de la justícia, i activar –tal i com ja preveia l’Estatut- la Nova Oficina Judicial que funcionarà al ple rendiment el 2020, ja n’hi haurà prou.

La catalana Roser Cussó s’ha posat al capdavant d’un espai en format bloc de difusió del procés independentista a ‘Le Monde’ francès. L’espai funcionar des de les eleccions municipals del mes de maig, i va adreçat a tot el públic francès que estigui interessat en els moviments que es produeixen al sud.

Necessitem activar-nos i només ens queden poc més de setanta dies, amb les vacances a l’endemig. Cal que l’1,9 milions de catalans que van acudir a les urnes del 9-N per votar Sí-Sí tornen a fer-ho gairebé un any més tard. Si és així tindrem la victòria molt a prop. Fins i tot, amb un augment de la participació proper als cinc punts respecte a les eleccions de novembre de 2012 (al voltant d’un 72%), el 50% dels vots vàlids emesos se situarà encara per sota dels dos milions de vots. És el nostre repte, però cal que ens buidem com mai. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  I al final, la clarificació. Fos o no la millor fórmula electoral (això, de fet, mai no ho sabrem) el cert és que l’única sortida a l’atzucac on érem ha estat l’acord generós per una llista transversal impulsada des de les grans entitats del sobiranisme i acordada amb Convergència  i Esquerra. Amb la CUP, a banda, ocupant un espai creixent de coherència. D’aquí al dilluns s’aniran desgranant, a poc a poc, els seus components. En tot cas, amb el 27-S a la volta de la cantonada, cal deixar quan abans de parlar de llistes i candidats i centrar-nos en el missatge (i en la Meridiana): per dignitat, cal un nou país que només podrem construir amb la independència. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

La trobada entre el rei Felipe VI i el president de la Generalitat, Artur Mas, ha durat una hora i quart, presidida per un to correcte i cordial. Aquesta és la versió oficial, la versió real és totalment diferent, la trobada ha despertat indignació entre la caverna mediàtica, no entén que el seu rei rebi a un president que vol trencar la unitat sagrada d’Espanya. Ni fonts de Presidència ni la Zarzuela han volgut fer cap comentari, com és costum en aquest tipus d'audiència. La durada, però, ja indica que no ha estat una conversa merament protocol·lària. 

Segons informa l'ACN, Puigdemont en el seu discurs com a responsable de l'entitat, ha apel·lat a la unitat i al consens, ha defensat que els ajuntaments són el "pal de paller" de la independència i ha remarcat que el municipalisme independentista té un "paper decisiu" en el procés. Ha deixat pel final, però, un missatge dirigit directament a Barcelona i a la seva alcaldessa, Ada Colau. Així, el nou president de l'AMI ha convidat la capital catalana a "sumar-se" a l'entitat, en un moment en què "necessitem més que mai sentir l'escalf, la proximitat i el suport de Barcelona".

Podemos s'embolica ara amb un República i una Constitució Catalana sota la tutela de la monarquia espanyola de la família francesa dels Borbó. Aquesta és la proposta que teòricament estaria negociant amb els socis d'ICV-EUiA, Procés Constituent i... Barcelona en Comú. El partit d'Ada Colau que declarava que no sobrepassaria l'àmbit municipalista, surt al rescat de Pablo Iglesias a Catalunya.
 

El líder del PSOE i candidat a les eleccions al Congrés espanyol, Pedro Sánchez, ha pronunciat una sentència similar a la que va proferir ahir Mariano Rajoy: “el PSOE no acceptarà la independència de Catalunya sota cap concepte”.

Per Junqueras, l’aliança amb CDC és una qüestió temporal que segurament no s’allargarà més d’un any. De fet, no es tracta d’una aliança tradicional, sinó d’una opció que té un objectiu molt concret: fer la independència i convocar eleccions constituents.