Llegir-ne més

Després de les mostres de condol de tot l'arc parlamentari, del seu propi partit, de l'expresident Pujol i de l'actual cap de govern, Artur Mas, aquest dilluns al matí el Parlament ha obert al públic la capella ardent de qui va ser líder d'ERC i primer president de la cambra catalana. A les dues de la tarda s'ha tancat l'accés al públic i a la tarda s'hi farà l'acte de comiat per desig exprés de la família. Entre els qui ara pretenen apropiar-se de la figura d'Heribert Barrera hi figura el líder de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, que en els temps en què Barrera liderava ERC, el vigatà militava al partit ultra Fuerza Nueva. El líder de PxC ha visitat les despulles de Barrera, tal com també ho han fet un gran nombre de personalitats polítiques. Llegir-ne més

La mort del qui va ser el primer president del Parlament català de la restauració de la democràcia, Heribert Barrera, ha provocat les reaccions de record i condol de tot el panorama polític català. Des d'ERC, partit al qual en va ser un dirigent històric i va ser-hi fidel fins el darrer dia, s'ha fet èmfasi en la seva tasca des de l'exili per reorganitzar el partit. També el futur president republicà, Oriol Junqueras, ha reconegut que sent 'orgull' per la trajectòria d'Heribert Barrera i 'responsabilitat' per seguir la seva tasca. Representants de la resta de formacions polítiques també han tingut unes paraules per qui ha estat i serà un referent de l'independentisme català. Llegir-ne més

El diputat i dirigent d'ICV, Jaume Bosch, ha lamentat aquest diumenge la mort de l'expresident del Parlament i dirigent d'Esquerra, Heribert Barrera. Bosch ha fet un reconeixement de la tasca feta per Barrera 'per les llibertats nacionals i democràtiques' però li ha retret la decisió presa l'any 80 quan Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat. 'En lloc d'apostar per reconèixer la majoria d'esquerres que existia al Parlament va optar per donar la presidència de la Generalitat a Jordi Pujol obrint una llarga etapa de Governs de CiU', ha manifestat a través d'un comunicat. Llegir-ne més

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, s'ha mostrat partidària aquest diumenge de 'portar a consideració del poble català' la modificació de la Constitució que l'estat vol tirar endavant per establir un límit de dèficit. Ortega, que no ha volgut avançar el posicionament de CiU que s'ha de decidir aquesta setmana, juntament amb el del Govern, si que ha insistit en que 'no caldria modificar la constitució, ja que es podria limitar el dèficit amb una Llei Orgànica'. La vicepresidenta vol llegir-se tota la lletra petita de la proposta per la qual creu que caldria un màxim consens. Joana Ortega creu que el prioritari és trobar el 'màxim consens de tot el marc paramentari per modificar la Constitució' en una Espanya que segons ella 'no pot ser només de PP i PSOE'. La vicepresidenta accepta que es limiti la despesa per Llei, però creu que també s'hauria de parlar de limitar la solidaritat fiscal de Catalunya amb la resta de l'estat. Abans de modificar la Constitució, diu, 'es podria fer una Llei Orgànica'. Llegir-ne més

Heribert Barrera ha mort aquest dissabte a Barcelona als 94 anys. El polític compromès al llarg de tota la seva vida amb el país no ha pogut superar l'embòlia de la darrera setmana de juliol i ha traspassat a l'Hospital de Barcelona. Polític i científic, ha estat un dels dirigents més destacats d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual s'ha mantingut fidel fins als últims dies, tal com també va fer Víctor Torres qui recentment també ens va deixar. La seva última aparició pública va ser el 9 de juliol, quan es commemorava un any de la manifestació del 10J, sota el lema 'Som una nació', en què també va participar. Llegir-ne més

Aquest divendres l'encara secretari general d'ERC, Joan Ridao, ja va presentar els avals necessaris per a ser el candidat del partit a les properes eleccions al Congrés dels Diputats. El portaveu dels republicans, Ignasi Llorente, ha fet saber que Ridao ja ha presentat aquests suports: 'Ahir en Joan Ridao va entrar els avals necessaris per optar a encapçalar la llista d'Esquerra a les eleccions del proper 20N', ha notificat a través d'una piulada al seu compte de twiter. D'aquesta manera, les primàries del 17 de setembre estan assegurades per escollir entre Ridao i Alfred Bosch, el qual compta amb el suport de la futura cúpula del partit. Llegir-ne més

Llegir-ne més

Llegir-ne més

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha mostrat partidari de prescindir del Ministeri de Cultura. Considera que la institució fa "poca aportació" a Catalunya en tenir les competències transferides des de l'any 1980. Tanmateix, el Conseller mantindria la partida d'uns 700 milions d'euros que percep perquè "en relació als països veïns, ja és prou inferior". Mascarell rebria molt bé els 150 milions d'euros (el 20%) que pertocaria al seu Departament. Pel que fa al procés de regeneració interna del seu anterior partit, el PSC, Mascarell creu que ha de prioritzar la preocupació per la ciutadania a les dinàmiques internes de partit Llegir-ne més

El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, planteja en la seva carta setmanal la possibilitat de sotmetre a referèndum la reforma de la Constitució plantejada per José Luís Rodríguez Zapatero, i creu que fer-ho el 20-N, dia de les eleccions generals, "no tindria cap cost complementari". Duran recorda al PSOE que el candidat socialista a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha parlat de crear un escó 351 perquè els ciutadans puguin defensar iniciatives legislatives populars al Congrés. Per això es pregunta: "Quin sentit té que es reformi la llei fonamental, com és la Constitució, a corre cuita i al marge dels ciutadans?". Duran ja va avançar el dijous que CiU donaria suport a la reforma si no limitava l'autonomia financera de Catalunya i no fixava cap xifra concreta. Llegir-ne més

El titular d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha xifrat en el 70% les persones que reben el PIRMI i que responen a un problema laboral i no a un problema d'exclusió social. Segons Mena, aquestes persones s'haurien d'acollir a la renda activa d'inserció de l'Estat però ha assenyalat que no és així perquè aquesta renda estatal és inferior a la del PIRMI. Una situació que encara es pot agreujar més tenint en compte que, com ha anunciat el conseller, el 69'8% de persones que actualment cobren l'atur a Catalunya es quedaran sense subsidi entre el pròxim mes d'octubre i el març. Mena ha explicat que el govern espanyol ha rebutjat territorialitzar la renda activa d'inserció. Llegir-ne més

Els negociadors de PSOE i PP han arribat poc després de les dues de la matinada a un acord per reformar l'article 135 de la Constitució. Després d'una jornada maratoniana s'ha signat un acord que la directora de campanya del PSOE, Elena Valenciano, ha qualificat de "bona notícia" per a l'economia espanyola "i per als ciutadans". Finalment, a la Constitució no hi haurà les xifres concretes del límit de despesa, dèficit i deute, que es deixen per a una Llei Orgànica que desenvoluparà l'article reformat, i les bases de la qual també s'han acordat. Estableix un límit màxim d'endeutament per al conjunt d'administracions del 0,4% del PIB el 2020. Llegir-ne més

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha mantingut converses telefòniques amb membres del govern espanyol i del PP per parlar sobre la concreció de la reforma de la Constitució espanyola pactada per socialistes i populars per limitar el dèficit, segons han explicat a l'ACN fonts de CiU al Congrés. En aquestes converses, Duran ha marcat les línies vermelles de la federació nacionalista i, per tant, les condicions necessàries per donar suport a la reforma. D'una banda, que el text no limiti l'autonomia financera de les comunitats autònomes i, d'altra banda, que a la Constitució no hi aparegui cap xifra sobre el límit del dèficit de les administracions Llegir-ne més

Aquests dies s'ha presentat un manifest que defensa presentar una candidatura unitària independentista a les properes eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats, el 20-N. Segons el text, s'han emmirallat en l'èxit de la candidatura independentista basca Bildu a les darreres eleccions municipals, que va ser la llista que va obtenir més regidors a Euskadi (gairebé mil) i un 30% de les alcaldies en joc. Tot i ser "conscients de les diferències existents entre Catalunya i el País Basc" consideren que "s'ha d'agafar l'experiència de la unitat de l'independentisme basc com a exemple a seguir també a Catalunya, per tal d'aconseguir la unitat independentista, sense la qual ens serà impossible assolir l'Estat propi" i per aconseguir-ho han fet arribar el text del manifest a les direccions de la CUP, CDC, DCat, ERC, ICV-EUiA, RCat, SI i UDC, a qui demanen una coalició transversal entre totes aquestes formacions. També compten amb un grup al Facebook força actiu. Llegir-ne més